L'alcohol continua liderant la demanda de tractament al centre d'addiccions de Tarragona

L'alcohol continua sent la substància psicoactiva que més demanda de tractament genera al Centre d'Atenció i Seguiment de Drogodependències (CAS) de Tarragona, seguit de la cocaïna i l'heroïna, que repunta un 6% respecte al 2016. Amb dades del 2017, la demanda per consum de cànnabis es manté estable en els darrers anys. L'any passat el centre va rebre 1.040 demandes de tractament, de les quals 607 van començar tractament (un 60%). 360 van ser primeres visites i 247, reinicis. Pel que fa a l'alcohol, amb 246 casos, la majoria de demandes (un 66%) es concentra entre els 30 i 60 anys. «A partir dels 30 comencen a ser conscients que tenen un problema», ha explicat a l'ACN la coordinadora del centre, la psicòloga clínica Blanca Carcolé, que creu que els joves d'ara «ja arribaran, si no canvien els costums». En aquesta línia, alerta que consums com els que fan alguns joves, «de molta quantitat en un espai de temps molt curt, poden tenir conseqüències orgàniques bastant ràpides».

Carcolé ha explicat que l'alcohol lidera les demandes de tractament perquè és una substància «barata» que «forma part de les relacions i tradicions culturals». Es diferencia del tabac, una substància amb la qual hi ha «una política molt repressiva en benefici de la salut». «Probablement hauríem de fer les mateixes polítiques legislatives que fem amb el tabac perquè això canviés, però és impensable a Catalunya», lamenta Carcolé. Per sumar forces a aquesta lluita, es fa prevenció de riscos en l'àmbit sanitari, de benestar social o joventut. «S'ha de treballar transversalment, perquè si no, no fem res», ha apuntat.

«Les addiccions no es fan en dos dies però, amb l'alcohol, com més jove comencis i més quantitat consumeixis, més aviat tindràs problemes», ha apuntat la psicòloga. Ara per ara, els usuaris que arriben al CAS per seguir un tractament contra l'addicció de l'alcohol tenen «un problema més antic» i, en molts casos, menys recursos econòmics, per haver perdut feines.

Pel que fa a la cocaïna, la demanda de tractament es manté estable. Hi ha 147 atesos, un 46% dels quals tenen entre 30 i 39 anys. Respecte al 2016, la franja d'edat d'entre els 20 i els 29, ha augmentat un 8%. «Sol ser gent jove, que estan treballant i s'inicien en espais de festa, de cap de setmana i pèrdua de control», apunta la psicòloga. «Dilluns tenen moltes dificultats per anar a treballar, tenen despeses econòmiques molt importants, i de vegades el consum de cocaïna ve acompanyat d'un consum perjudicial d'alcohol, de risc». Així, s'acaben tractant les dues substàncies a l'hora.

En el darrer any, hi ha hagut un 6% més de demanda de tractaments per addicció a l'heroïna. En total, són 123 usuaris en aquest tractament, a més de vuit més en el tractament conjunt d'heroïna i cocaïna. La demanda majoritària ve de persones de 30 a 50 anys (70%), i ha augmentat el doble el nombre d'usuaris majors de 50 anys respecte al 2016. Un 9% dels inicis de tractament es concentra en edats d'entre els 20 i els 29 anys. Els professionals no tenen cap hipòtesi que pugui explicar aquest lleu repunt d'usuaris, generalment amb un perfil amb molts menys recursos, per una substància que resulta més barata que la cocaïna.

Pilar Romera, treballadora social al CAS, explica que els usuaris amb problemes amb l'heroïna, una població més envellida, solen tenir una problemàtica social associada, des de manca d'habitatge, inserció laboral, problemes judicials o malalties. Per tot plegat, el tractament se centra en múltiples aspectes. Els professionals expliquen que millorar altres àmbits de la seva vida personal pot fer millorar substancialment el tractament. «La feina facilita consolidar processos terapèutics, disposar d'un habitatge, també», explica Romera, que afirma que, malauradament, «cada vegada hi ha més població sense habitatges, o en pisos ocupats, que no es poden empadronar i que es queden fora del cercle de suports socials».

Després de l'alcohol, la cocaïna i l'heroïna, la substància que més demanda de tractament genera és el cànnabis, amb uns 40 usuaris. El 42% de les demandes provenen de persones d'entre 20 i 29 anys.

El CAS també tracta addiccions al tabac, tot i que d'una manera minoritària, perquè aquests tractaments també s'ofereixen en altres entorns. El 2017, van atendre 15 usuaris, la majoria dels quals d'entre 50 i 59 anys.

Dirigir-se al CAS

Els usuaris que acudeixen al CAS ho fan quan arrosseguen conseqüències del consum, siguin orgàniques, per pressió familiar i social, o per mesures judicials. «La demanda és, bàsicament, que volen deixar de patir», ha explicat Carcolé. «Quan venen obligats, intentem treballar la relació amb el vincle, i això pot durar mesos», detalla Romera, que subratlla que és clau per als professionals assegurar-se que la persona «arribi a connectar» i «a assumir que té un problema que no pot resoldre sol».

El centre de Tarragona atén un «elevadíssim» nombre de persones que segueixen el tractament com a alternativa a mesures penals, de privació de llibertat o condemnes de treballs en benefici a la comunitat. «Suposa oferir un tipus d'intervenció, quan la pena està relacionada amb el consum o alguna substància, que creiem més positiva que la presó», afirma la treballadora social del CAS.

De nou, solucionar altres conflictes de l'entorn pot assentar les bases del tractament i encarar-ne l'èxit. «Si no té casa, no té feina, emocionalment com pot abordar la problemàtica que té? Què li ofereix la vida per fer aquest canvi?», qüestiona la coordinadora del centre. Els tractaments poden allargar-se diversos anys, en què les recaigudes són possibles.

Amb una llista d'espera habitual d'entre un i dos mesos, el CAS programa un grup d'acollida en què s'inicia un procés per a què l'usuari que ha fet el pas de demanar tractament no quedi pendent de la primera visita i ho acabi deixant. D'altra banda, també s'ofereix atenció individual, familiar, de parella i grupals, amb altres usuaris.

Addicció i trastorn psicopatològic

En els darrers anys, el perfil dels usuaris del CAS ha canviat. Els professionals assenyalen que, mentre que abans es podia parlar de toxicòmans i alcohòlics de manera exclusiva, ara hi ha una patologia dual, en què l'addicció a alguna substància se suma a un trastorn psicopatològic. Les dades apunten que es tracta d'entre el 65% i 85% dels usuaris atesos a Tarragona.

L'aparició de patologies duals -imputats als canvis de la societat, les drogues, els consums i els perfils- ha fet que els professionals hagin canviat també la seva manera de treballar, i s'hagin hagut d'especialitzar en el nou diagnòstic. Així, no es poden limitar a tractar només l'addicció a les substàncies, sinó que han d'anar més enllà, i tractar trastorns de personalitat -principalment-, de l'estat d'ànim o d'ansietat. Els pacients amb patologia dual són atesos en dues xarxes, la de Salut Mental i la d'Addiccions.

Dispensador de metadona

El CAS de Tarragona ofereix des del 2010 un servei de dispensació de metadona en comprimits. El 2017 van passar per aquest servei 511 usuaris, dels quals 189 són noves inclusions al programa en el curs de l'any, un 5% menys que l'any anterior. D'aquests, 102 segueixen el servei des de farmàcia, ja que poden mantenir una vida més normalitzada.

Una majoria d'homes, en situació d'atur

Dels 607 usuaris que es tracten al CAS de Tarragona, un 77% són homes. En els dos sexes, la substància que predomina en la demanda de tractament és l'alcohol, seguida de la cocaïna, l'heroïna i el cànnabis. Els inicis de tractament per benzodiacepines –quatre casos- només es donen en les dones. Carcolé considera que una major presència femenina es pot deure a l'increment de consciència de la malaltia, al fet que es coneixen més els recursos i, alhora, la dona deixa d'estar «amagada» en àmbits en què fins ara ho estava més.

Pel que fa a la situació laboral, la majoria dels usuaris es troben en situació d'atur (42,3%), mentre que un 32,6% treballen, un 16,6% són pensionistes o tenen una incapacitat i un 3,6% són estudiants. Segons el nivell d'instrucció, un 30% d'usuaris tenen estudis primaris, un 30% graduat escolar o ESO, un 18,9% batxillerat o cicles formatius de grau mitjà i un 4,4% estudis superiors.

El CAS

El CAS de drogodependències de Tarragona ofereix tractament ambulatori especialitzat a les persones amb problemes per consum de drogues i a la seva família des de l'any 1985. El centre està integrat per un equip professional de tres psicòlogues, dos metges especialistes en psiquiatria, un metge, una treballadora social, dues diplomades en infermeria, un auxiliar d'infermeria i una administrativa. Atén els habitants de les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès i l'Alt Camp, comarques que sumen més de 395.000 persones.