L'institut Martí Franquès incorpora barracons per encabir els alumnes

Alguns alumnes de l’institut Martí Franquès de Tarragona hauran de realitzar les classes en barracons a partir del curs escolar que arrenca al setembre. A l’edifici principal no hi ha lloc suficient per encabir als centenars d’estudiants. No és una queixa dels pares i mares, és una problemàtica admesa per l’exdirector general de Centres Públics del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, Antoni Massegú, en un informe, en el moment d’iniciar el procediment per a la construcció dels mòduls prefabricats, el darrer mes de juny. «És un centre que escolaritza durant el curs 2017-18 a 37 grups, amb una ràtio molt alta en tots els nivells. Actualment, s’han reconvertit aules específiques (religió, alemany, llengües estrangeres) en ordinàries, per assumir l’augment de grups d’aquests darrers anys», reconeixia en un document el gestor públic, qui ja no ocupa el càrrec. «Pel proper curs 2018-19 es preveuen 40 grups, també amb una ràtio molt alta de tots els nivells. Per tant, tècnicament es considera necessària la implementació de mòduls, atesa la quantitat i la complexitat dels grups que acull», afegia l’exresponsable de la Direcció General de Centres Públics en el text signat el darrer 5 de juny.

I és que de les sis línies de primer d’ESO del darrer any es passa, en aquest nou curs, a set grups, a fi d’encabir la nombrosa demanda que presenta aquest centre públic. Cristina Berrio, la presidenta de l’AMPA de l’Escola Tarragona (un dels centres d’Infantil i Primària de la ciutat que estan adscrits al Martí Franquès en la Secundària), es mostra molt crítica amb aquesta situació. «És un problema que l’administració pública no ha tingut, o no ha volgut tenir, en compte. En el seu moment, amb el boom de naixements de l’any 2006, ja va succeir amb les escoles de la ciutat, d’aquí que es creessin l’escola Tarragona, la de Ponent i la de la Vall de l’Arrabassada. Algú amb dos dits de front ja hauria vist que això es repetiria en passar els alumnes de l’escola a l’institut. Al final acaben fent pegats com sempre. Això es podria haver solucionat incorporant a les noves escoles creades, l’espai necessari per acollir també l’ESO», exposa.

Els alumnes d’aquest institut ja havien hagut de rebre classes en barracons durant el curs 2008-09 a causa de les obres de millora realitzades a l’edifici principal. Ara, els nous barracons, que acolliran tres aules (una de 120 metres quadrats i dues de 60 metres quadrats), tornaran a situar-se al pati de l’institut, a tocar de l’avinguda Vidal i Barraquer. La nova edificació, que ja s’està construint amb vista a estar operativa al setembre, suposa a la Generalitat un cost de 203.675,11 euros (sense IVA). D’aquests, 135.583,15 euros corresponen a les tres estructures que subministrarà l’empresa Dragados S.A i, els 68.091,96 euros restants, estan destinats a les obres de moviments de terra, fonamentació i creació de la base dels barracons, en les que ja treballa Construccions Jaén Vallès.

Amb Internet, però sense WC

Les noves aules, que estaran connectades a l’edifici principal mitjançant unes escales ja existents i una nova rampa, comptaran amb connexió telefònica i un router que, mitjançant dos aparells wifi, permetran realitzar a l’alumnat les mateixes activitats en línia que a la resta de classes, segons recull el plec de condicions de la licitació realitzada per Ensenyament. A més, la nova estructura comptarà també amb sistema de calefacció mitjançant dos radiadors. Cal indicar però, que els alumnes que necessitin anar al servei en hores lectives, hauran de sortir necessàriament dels barracons i un cop al pati, recórrer diversos metres fins accedir als lavabos de l’edifici principal, quelcom incòmode especialment en els mesos més freds de l’any.

Sobren places als barris

Al Martí Franquès no hi ha espai i, en canvi, en altres instituts dels barris de la ciutat, s’han constatat dificultats, durant la matriculació, per omplir totes les places oferides a l’ESO. «La gent als barris està movent als fills cap al centre de la ciutat. Crec que els polítics haurien de plantejar-se perquè està succeint això. Cal treballar més ja des de les escoles», puntualitzava Berrio.