Els veïns de Sant Salvador denuncien ocupacions fora de control al barri

«Tu taloneja molt i posa el reggaeton ben alt, a veure si se’n cansen i marxen». Són les indicacions reals que una dona li ha donat a la seva filla, farta dels ocupes del pis de sota. La situació es produeix al Bloc 5 de la zona alta de Sant Salvador. Són un total de 43 edificis d’entre cinc i sis plantes, agrupats en 15 blocs, on pràcticament en tots hi ha o hi ha hagut persones ocupant pisos, majoritàriament en propietat d’entitats bancàries. De fet, en les dues darreres setmanes s’han succeït, com a mínim, dues noves entrades il·legals als Blocs 5 i 11.

Els residents de tota la vida, gent gran ja jubilada, prefereixen no buscar-se problemes i opten per resignar-se. «No volem discussions. Bon dia, bona nit i prou», explica la presidenta d’una de les comunitats. Però el cert és que són ells els que acaben pagant la despesa elèctrica d’aquestes llars, ja que la majoria s’enganxen als comptadors comunitaris. «És la llum, però també és la contribució, perquè en algunes comunitats, si hi ha 20 veïns, com en aquesta, potser només 10 paguen les quotes», assegura la presidenta.

Alguns dels bancs propietaris han optat per començar a instal·lar en els darrers mesos unes portes metàl·liques reforçades, amb tancament de dalt a baix i amb el pany amagat, per evitar sabotatges. En alguns casos ha resultat efectiu i els pisos resten buits a l’espera de ser venuts, però en altres, algunes persones han aconseguit forçar el bombí, canviar el pany i tornar a ocupar-los. I no només això: un cop perpetrada aquesta difícil gesta, suposadament, comercien amb les claus del pis que han alliberat.

«Nosaltres sabem que, a la família que hi ha ara, li van cobrar per donar-los les claus de la porta forçada. Abans hi havia una altra dona ocupant el pis», apunten dues veïnes de l’edifici. A banda, segons relata un propietari dels blocs centrals, també és habitual veure a individus saltar per les finestres dels habitatges buits, des del carrer, en cas que no puguin obrir la porta. «Ho fan al principi, fins que aconsegueixen forçar la porta», desgrana.

Sense aigua potable

En aquests moments, al Bloc 2, situat a la part més alta de la zona, hi ha fins a tres famílies en situació irregular. «A un d’ells, el veiem cada matí com va a la font a buscar l’aigua, perquè la tenen tallada, clar», expliquen dos jubilats que seuen a la fresca als bancs del carrer, davant el bloc en qüestió. «El que no m’explico és que, després, a aquests mateixos, els veus a un amb la tauleta electrònica d’aquestes tan cares i a l’altre amb un cotxe que aparca aquí davant. Que jo sàpiga, portar un cotxe costa diners», reflexiona un dels avis.

«Algun veí també s’ha trobat en el cas que ha marxat una temporada a la seva terra i en tornar s’ha trobat la casa ocupada. A això no hi ha dret», es lamenta un resident del Bloc 8. «En aquesta comunitat, ara mateix per sort, no tenim cap ocupa, si ve un, l’acabem fent fora», apunta taxatiu l’home gran. «Nosaltres no estem en contra de què visquin aquí, però si jo estic pagant una contribució i una comunitat, vull que tots la paguin. Hi ha moltes persones que estan demanant lloguers socials i van pagant el que poden», afegeix el propietari.

De fet, una de les veïnes que accedeix a parlar amb aquest diari va veure’s amb un avís d’embargament a la mà, ara fa uns mesos. «No volia marxar de cap manera de casa meva, estic sola i amb una filla. Ara m’estan gestionant un lloguer social. El que ens enfada és que aquí hi ha gent ocupant que no vol pagar res. Han de pagar com tot el món. Som un barri de gent treballadora on tothom va pagant el lloguer o l’hipoteca honradament, treballant molt», apunta aquesta resident.

Petites baralles amb ocupes

Tot i que la majoria dels veïns entrevistats asseguren que la convivència amb les diferents persones ocupes és normal, sense grans problemes, alguns residents dels Blocs 1 i 2 sí que apunten a petites baralles i discussions entre els ciutadans que viuen de forma legal als pisos i alguns ocupes. «De tant en tant, hi ha alguna baralla, ahir mateix es van discutir dos dels baixos», explica un veí del Bloc 2. La sensació general de la gent que ha viscut en aquests edificis des que es van acabar de construir, fa més de 40 anys, és de tristesa. «Estàvem sempre tots junts al carrer, fèiem sopars i festes, però ja fa anys que la cosa ha canviat», diu resignat el mateix resident del Bloc 2. «S’ha degradat molt aquesta zona, però nosaltres ja som grans i no podem arreplegar les coses d’un dia per l’altre i marxar a un altre lloc. A on he d’anar jo?», apunta entristida una àvia del Bloc 12.