Veïns del Serrallo viuen atemorits per una vintena d'individus problemàtics

Els veïns del Serrallo fa temps que viuen atemorits per una vintena de persones que ocupen diversos pisos a l’edifici denominat Rancho Grande, situat al carrer de Sant Andreu 2. Segons els residents, el tràfic de substàncies estupefaents, els robatoris, les agressions, les amenaces i les baralles se succeeixen diàriament des de fa quatre anys. Hi ha ciutadans, especialment persones grans, que no s’atreveixen a posar una denúncia en haver patit un fet delictiu, per por a les represàlies. «Fa dues setmanes, al migdia, a plena llum del dia, una dona passava pel carreró i un dels nois més joves li va arrencar el collar que portava. Ella no vol denunciar per por. Ens trobem amb més casos així. Aquesta gent són ocupes delinqüents, no són persones sense recursos que només vénen a viure i no es fiquen amb ningú», assegura una font molt propera consultada.

Cap de les persones entrevistades per aquest diari ha volgut facilitar el seu nom per por. Segons apunten, les batusses entre els ocupes i la sensació d’inseguretat és cada cop més gran, tot i les reiterades actuacions policials. «No acabarem l’any sense tenir un ferit greu. La situació està empitjorant, cada cop vénen més persones conflictives», explica un veí, qui és recolzat per altes serrallencs en la seva al·locució. Persones que conviuen cada dia amb aquests individus iniquen que, a la finca, i als carrers del voltant, es traficaria suposadament amb diversos tipus de droga. «Quan veiem que ho estan fent, truquem al 112, però el problema és que l’intercanvi el fan en menys de cinc minuts i la policia triga més a arribar. A més, estan constantment pendents dels moviments dels veïns. Ens vigilen», apunta una resident.

Val a dir que la presència de Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana s’ha vist incrementada als carrers interiors del barri, des de l’any passat, quan els dos cossos policials van iniciar dispositius conjunts, on realitzen patrullatges mixtos i s’intercalen la vigilància. A més, la Policía Nacional, també amb competències en matèria de tràfic d’estupefaents mitjançant la Unidad de Drogas y Crimen Organizado (UDYCO) de la policia judicial, es manté vigilant. «Però la policia té les mans lligades, no poden fer més del que fan. Els detenen 24, 48 o 72 hores i, si un jutge no dictamina el seu ingrés, tornen a estar aquí l’endemà», es lamenta la font consultada. De fet les patrulles han d’acudir a apaivagar les batusses pràcticament cada dia. «Aquest darrer divendres n’hi va haver una de grossa», explica un resident. «Va començar cap a les vuit de la tarda. Es va iniciar a dins l’edifici i tan bon punt els veïns se’n van adonar, van trucar a la policia. Quan veuen que els agents ronden per aquí, sempre es dispersen ràpidament, però un cop les patrulles han marxat, hi tornen. A quarts d’onze de la nit es van tornar a barallar al carrer. I, l’endemà, una altra vegada. A l’estiu, que estan tot el dia al carrer, això passa diàriament, a l’hivern és més esporàdic», indica la font.

Segons expliquen diversos testimonis, els veïns que s’han atrevit a recriminar-los aquests comportaments han patit amenaces. Aquesta sensació d’indefensió també l’estan vivint alguns establiments del barri. «Ara fa uns dies, una dona li va demanar a un d’ells que per entrar al local es posés la samarreta, perquè no portava res a sobre i, l’home, li va treure un ganivet», explica un serrallenc. «Evidentment que tinc por, hi ha dies que no surto tranquil·la de casa o que quan he d’obrir la porta m’he d’esperar perquè no em sento segura», expressa una veïna que viu al mateix carrer on està situada la finca.

Suposada màfia amb els pisos

El Rancho Grande, l’atrotinat edifici que dóna a la via del tren i pel qual s’accedeix des del carrer de Sant Andreu, és un immoble amb 32 habitatges repartits en quatre plantes, dels quals, en l’actualitat, n’hi ha fins a 14 d’ocupats, segons confirma un resident. Els veïns expliquen que per accedir a un dels pisos d’ocupa, tots en propietat de diferents entitats bancàries, caldria pagar, presumptament, una mensualitat a una persona. «Se n’encarreguen de punxar la llum, de posar-los l’aigua i d’obrir-los la porta, però a canvi els obliguen a pagar entre 200 i 300 euros al mes», exposen diverses persones consultades. A l’interior, tot i les nombroses baralles i els suposats il·lícits que s’hi produeixen, també hi viuen menors.

Que l’Ajuntament actuï

La situació s’ha enquistat i ningú aconsegueix frenar aquesta espiral. Un dels motius, explica la font consultada, és que alguns bancs propietaris dels pisos ocupats no han presentat denuncia, i, per tant, els jutjats no poden incoar els desallotjaments. L’única solució plausible, plantegen els veïns, és que l’Ajuntament de Tarragona agafi les regnes i obligui als propietaris a posar en marxa el procediment. En cas que els bancs facin cas omís, demanen a l’administració local que obri expedients sancionadors contra les entitats.