«Als suïssos, se'ls convoca sovint a les urnes per opinar sobre diversos temes»

Júlia Ferré Aguiló és una tarragonina de 22 anys que, havent acabat els estudis d’Educació Infantil i Primària, va decidir buscar feina a l’estranger per conèixer món i va trobar l’oportunitat de viatjar a Suïssa, on viu des de fa dos mesos i treballa com a Au-pair, concretament, a la ciutat de Wollerau.

— Quins són els motius principals que la van portar a marxar a treballar a Suïssa?

— Sempre m’ha agradat molt viatjar, i penso que la millor manera de conèixer un lloc és passant-hi una temporada llarga. Ja tenia pensat buscar feina a l’estranger en acabar la carrera, i em va sorgir l’oportunitat de venir a Suïssa a fer d’Au-pair.

— Quina va ser la primera impressió que va tenir del país en arribar-hi?

— Quan hi arribava, des de l’avió ja em vaig fixar en els paisatges. A Suïssa, és tot completament verd i ple de llacs. Una vegada instal·lada aquí em segueix fascinant la natura, ja que vagis on vagis, per molt que estiguis en una gran ciutat, pots trobar un bosc i un llac a menys de mitja hora. A més, tot està molt cuidat, no hi ha ni un sol paper a terra, els camins estan sempre ben indicats, etc.

— Quines són les principals diferències que ha notat entre Suïssa i casa seva?

— La veritat és que n’hi ha moltes! Els horaris, el menjar, els preus, el to de veu... Però el que destacaria més, és el sistema de votacions; cada persona pot votar pel seu municipi, pel seu cantó i per tot el país. Sovint se’ls convoca a les urnes per opinar sobre alguns temes i prendre les decisions de manera més participativa. A més, aquests referèndums també poden ser demanats per iniciativa popular si un grup nombrós de persones vol fer una proposta de canvi pel municipi, cantó o per tot Suïssa.

— Què destacaria de la manera de treballar que tenen en aquest país?

— Moltes de les empreses que hi ha a Suïssa són internacionals, fet que fa que hi hagi gent de tot el món treballant a les grans ciutats. En general utilitzen l’anglès, com a idioma de recurs, ja que això facilita la comunicació internacional i també entre les diferents parts de Suïssa, que té quatre idiomes oficials. El més diferent de tot són, però, els sous; ja que a Suïssa no tenen un salari mínim establert, però en general un contracte dels més bàsics ronda els 3.000 euros al mes. Això sí, el cost de la vida també és molt més elevat que a Catalunya.

— Quin costum dels que s’ha trobat a Suïssa s’emportaria cap a Catalunya?

— M’enduria el seu sistema per evitar llençar aliments; els supermercats redueixen els preus dels productes que caduquen al cap de poc temps, per agilitzar-ne la venda. Tothom sap que a última hora de la tarda hi ha productes més barats, així que els compren per consumir el mateix dia o l’endemà i d’aquesta manera les famílies estalvien diners i així, els comerços no han de llençar gairebé res. També m’emportaria la seva honestedat, gairebé no hi ha robatoris i, fins i tot, en algunes carreteres hi ha paradetes de menjar o flors on ningú t’atén, si vols endur-te alguna cosa, mires quin preu té i poses els diners en una capsa que hi han deixat allà, i gairebé ningú s’emporta els productes sense pagar.