Patrimoni
La Generalitat pagarà la revisió d'un total de 300 esglésies tarragonines
L’administració reconeix que «gran part del patrimoni és privat i sobretot de l’església», però diu que «no se’n pot desentendre»
La Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, costejarà l’anàlisi de l’estat estructural, físic i de conservació de 326 esglésies de l’Arquebisbat de Tarragona i del Bisbat de Tortosa, un total de 300 a la província i d’altres 26 a les comarques lleidatanes, també gestionades per l’autoritat eclesial tarragonina. Les tasques de valoració es realitzaran als temples parroquials catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i també als d’Interès Local (BCIL). En total, es destinaran 88.551 euros (IVA inclòs) a un patrimoni que la Generalitat, reconeix, no és de la seva propietat: «Gran part del patrimoni és privat i sobretot de l’església, però no se’n pot desentendre», s’apunta en l’informe justificatiu per a la posada en marxa dels tràmits administratius. «Ells són beneficiaris de manera indirecta d’aquest encàrrec, però l’objectiu principal del contracte proposat és complir les funcions pròpies del Servei de Patrimoni Arquitectònic», s’argumenta.
Els tècnics del Departament de Cultura consideren necessari «disposar d’una radiografia general i particular de l’estat actual dels immobles objecte d’anàlisi, a fi i efecte de poder prendre decisions per a protegir-lo», s’afegeix. «Ens permetrà establir prioritats a l’hora de programar les actuacions a realitzar i valorar amb més objectivitat i coneixement les peticions de subvenció de concurrència pública que se sol·licitin», s’explicita en l’informe. A més, l’administració catalana assegura que «fins i tot es podrà saber quin manteniment s’hi fa i si això pogués fer necessari una declaració superior per a protegir-lo». Aquests informes també permetrien, donat el cas, comminar als responsables eclesials, a actuar amb un «requeriment a la propietat perquè es resolguin problemes importants».
Els treballs, que es portaran a terme a tots els temples parroquials de Catalunya catalogats com a Bé d’Interès Cultural (tant local com nacional), s’iniciaran a la demarcació de Tarragona (i a la part de Lleida que l’Arquebisbat abasta) en poques setmanes. Quatre estudis d’arquitectura han resultat adjudicataris del concurs públic. Un cop realitzada la formalització del contracte, comptaran amb tres mesos i mig per dur a terme els estudis a peu de camp.
A la ciutat de Tarragona es revisaran 13 esglésies i també el temple més emblemàtic, la catedral, que pateix humitats ja constatades, i en estudi, a la nau central i a les capelles de Santa Tecla, Corpus Christi i Sant Joan. En el cas del Tarragonès i el Baix Penedès, s’estudiaran 67 edificacions, amb una partida pressupostària de 19.597 euros (IVA inclòs).
De «bo» a «molt deficient»
La Generalitat ha sol·licitat que els arquitectes classifiquin l’estat de conservació en un rang que comprèn quatre nivells: Bo, quan «no s’apreciïn deficiències»; Amb Incidències, quan «existeixin deficiències per manca de conservació»; Deficient, quan es detectin problemàtiques «que caldria corregir» i, finalment, el nivell Molt Deficient, quan els professionals constatin «l’existència generalitzada de deficiències que per la seva importància afecten greument a l’estabilitat de l’edifici i representen un perill per a la seguretat de les persones». En aquest nivell, es recull la necessitat «d’adoptar amb caràcter immediat les mesures de seguretat corresponents», s’indica en l’informe de la Direcció General de Patrimoni.
Antecedents preocupants
Alguns dels temples religiosos del territori pateixen severs problemes estructurals, com és el cas de l’església de Sant Feliu Màrtir de Constantí, tancada al públic des de març del 2016 i que va patir un important esfondrament d’entre un 15 i un 20% de la seva teulada aquest darrer mes d’abril. S’hi suma l’església nova de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí, tancada aquest darrer abril per perill de despreniments o el temple parroquial de Barberà de la Conca, que presenta notables esquerdes.