La CUP retreu a Buch que «defensi» la presència de «forces d'ocupació» i «persegueixi» l'esquerra independentista

La diputada de la CUP Maria Sirvent ha carregat aquest divendres contra el conseller d’Interior, Miquel Buch, a qui ha acusat de ser responsable de procediments que «persegueixen» i «intenten criminalitzar» l’esquerra independentista i els moviments que aposten per la «dissidència política». Durant un acte polític a Tarragona, dins la campanya ‘Ni una més’, Sirvent també ha retret al conseller que mostri «una gran passivitat davant la repressió i la impunitat de l’extrema dreta», però que «compari l’activitat dels CDR amb els atacs feixistes». La CUP ha rebutjat també que el conseller comparegués dijous amb el ministre de l’Interior «sota el pretext de l’ordre públic i d’una falsa neutralitat, a defensar les forces d’ocupació». «Nosaltres ni oblidem, ni perdonem. Els drets no es negocien, els drets s’exerceixen», ha asseverat Sirvent. Durant l’acte, que ha aplegat més de 200 persones, la CUP i l’Alerta Solidària han cridat a «autoorganitzar-se» per vèncer la repressió que afecta, no només als dirigents polítics, sinó a un ampli ventall de ciutadans.

Sirvent ha instat la ciutadania a autoorganitzar-se i a mobilitzar-se «fins a les últimes conseqüències» de cara «al proper gran embat del govern espanyol» contra la sobirania popular i la defensa de l’autodeterminació. La diputada ha opinat que les estratègies jurídiques basades en l’obediència «no poden formar d’una estratègia col·lectiva ni poden condicionar l’acció dels moviments populars» perquè això, ha dit, «donaria ales a la repressió i retrocediríem en la consecució dels objectius polítics».

Durant l’acte de ‘Ni una més’ a Tarragona, l’exdiputada de la CUP Mireia Boya ha insistit que «la gran lliçó a retenir» de la passada tardor és que «un poble mobilitzat i organitzat és imparable». L’Estat, ha dit, «ho sap i per això selecciona quirúrgicament a qui represaliar». De cara al judici per l’1-O, Boya ha advertit que no aniran a defensar-se, sinó «a acusar a un sistema podrit, corrupte, mafiós, autoritari, franquista, violent, injust i parcial». «No ens amagarem. Si ens jutgen tribunals polítics, la defensa no serà jurídica, serà col·lectiva», ha reblat. Així mateix, Boya ha demanat que la reacció no arribi després que es coneguin unes sentències «que ja estan escrites, sinó que la mobilització es faci des de l’inici del judici. «Cuidem-nos, acusem-los, organitzem-nos i alcem-nos», ha demanat.

La portaveu del Secretariat Nacional de la CUP, Laia Estrada, ha advertit que l’aparell de l’Estat té el doble objectiu d’aconseguir «la desmobilització i la desmemòria» dels catalans, perquè «vam tenir la capacitat de generar el major sisme en la democràcia recent de l’estat espanyol i ho vam fer desobeint, de forma massiva, valenta, solidària i no violenta». Segons Estrada, l’Estat «demofòbic» aplica als catalans «una doctrina de xoc de manual» i, al seu parer, «desafortunadament sembla que està proporcionant els efectes desitjats en alguns sectors d’algunes formacions polítiques de casa nostra». La portaveu del Secretariat Nacional ha cridat també a combatre la repressió i «qualsevol fórmula de processisme que ens segresti amb pràctiques autonomistes».

Al seu torn, la portaveu d’Alerta Solidària, Maria Josep Martínez, ha avisat que la repressió té com a objectiu «la por» i també ha acusat el conseller Buch de ser «responsable de l’enfortiment de la maquinària repressiva de l’Estat». Martínez ha demanat combatre-ho amb l’assemblearisme i l’autoorganització, sense perdre de vista «objectius polítics» com és la consecució de la República.

L’acte organitzat per la CUP i Alerta solidària -organització de l’Esquerra Independentista- al Palau de Congressos de Tarragona també ha comptat amb les intervencions enregistrades d’Anna Gabriel, Tamara Carrasco i Adrià Carrasco. També hi ha participat Vítor M. Cabral, del CDR d’Agramunt i la Ribera; Glòria Balada, del CDR Tarragona; Josep Lluís Alcázar, del grup de suport a les 9 del Palau, i l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, qui ha opinat que l’estratègia de la repressió «nomes aconsegueix arrelar l’anhel de llibertat».

El d’aquest divendres ha estat un dels actes centrals de la campanya engegada el passat mes de febrer per fer front «a la vulneració dels drets civils i polítics derivada de la persecució i criminalització del moviment independentista des del passat 9 de novembre de 2014». L’acte ha estat una mostra de solidaritat amb «totes les persones que han patit repressió política arran de l’1 d’octubre i les mobilitzacions posteriors» i ha volgut donar visibilitat, explícitament, a testimonis de la «repressió més arraconada i invisibilitzada».