«Tinc un sentiment de felicitat i també de vergonya per fer el pregó»

—Com s’assabenta Bito Fuster que serà la pregonera i com va reaccionar?

—Em va trucar la Begoña Floria cap al mes de juny i m’ho va comentar. Tal com explico al pregó, va ser tota una sorpresa. Fa trenta anys que vaig ser campiona del món, però crec que ha tingut molt a veure la meva vinculació a l’esport tarragoní, així com la meva vinculació amb els Jocs Mediterranis. Orgull i responsabilitat davant d’aquest repte.

—Suposo que va dir que sí a la primera.

—Sí. Vaig patir perquè aquest cap de setmana he tornat del Campionat del Món de Rítmica que s’ha celebrat a Bulgària i tenia por que no tingués temps per a preparar-ho tot. A més, podien coincidir dates però, per sort, finalment no ha estat així.

—Li hauria agradat que li haguessin proposat quan era esportista d’elit?

—No. Potser ara ho valoro més. Quan ets més jove no ets tan conscient de les coses, però ara sí que ho sóc. Ara entenc la rellevància i la importància que té el pregó de la ciutat i és per això que em fa tanta il·lusió.

—La idea del pregó és intentar no avorrir a la gent?

—Sí. Tractaré d’explicar una mica qui sóc jo i què ha fet pensar a algunes persones que sóc l’adequada per fer el pregó. També hi haurà gent que no em coneix ni ha sentit a parlar de mi, o que saben qui sóc perquè porto als meus nens a Teresianes. Intentaré no avorrir a ningú.

—Què li va dir la família?

—Es van posar molt contents quan van conèixer la notícia. Molt orgullosos de mi. Ells em comenten: digues això, digues allò... Però ja tinc molt clar tot allò que exposaré. He de ser jo mateixa i he de fer el discurs d’una forma molt natural.

—Què explicarà Bito Fuster en el pregó?

—L’essència són l’esport i el que representen les persones en l’esport. Parlaré del món de l’esport, de la meva família i de tothom que ha ajudat a fer el meu camí.

—Creu que Tarragona té una bona salut esportiva?

—Sí, penso que sí. Tarragona i, sobretot, crec que el Nàstic té molta força.

—Pensa en els nervis que li puguin sorgir?

—No. He de dir que vaig tenir l’honor de ser pregonera a Gandesa, el poble dels meus pares. Va ser bonic i molt emotiu. Aquell aprenentatge crec que m’ajudarà molt.

—Què se li presenta a la ment quan pensa en pujar al balcó i veure la plaça de la Font completament plena?

—Un sentiment de felicitat i una mica de vergonya també. Sempre he tingut aquesta sensació que hi ha molta gent que ha fet més mèrits que jo per fer el pregó de Santa Tecla. Sóc una persona normal i crec que hi ha gent que s’esforça i se sacrifica més. Sóc una persona afortunada perquè m’he ho he guanyat, però he tingut les coses fàcils. Però tot això ja ho explicaré al pregó, no et vull dir més. Tinc la sort del suport del meu marit (Ramon Planes, mà dreta d’Eric Abidal a la direcció esportiva del Barça) i d’haver format part de tot el que ha comportat els Jocs Mediterranis.

—Parlarà dels Jocs?

—Parlaré una mica dels Jocs, en clau positiva, ja que el pregó ha de ser positiu. Els Jocs eren una molt bona oportunitat, i ho continuo pensant.

—Entendria que hi hagués gent que vingués al pregó a manifestar-se contra l’actual equip de Govern o contra els Jocs?

—No en faré cas. Respecto totes les opinions i més encara en el moment actual en què vivim. Agraeixo a tothom que no va posar pals a les rodes als Jocs Mediterranis, però tothom té la seva opinió.