«Volia aprofundir en la idea que, si vols una cosa i ets valent, la pots aconseguir»

—Quina història ens explica, aquest conte?

—És la història del Ferran, el Jaume i la Paqui, tres nens que viuen al carrer Cós del Bou de Tarragona, i que durant unes festes es troben un drac amagat en uns baixos del carrer Trinquet vell. El drac està trist perquè no és com els altres: no vola, ni llença foc, ni espanta. Els nens intenten curar-lo amb aigua de Sant Roc, però no ho aconsegueixen. Així que decideix marxar, però abans, els nens li expliquen que la mare sempre els diu que la força de voluntat, el coratge i el desig et porten allà on vols. Passen els anys, fins que un dia el drac recorda aquells nens i decideix tornar. Es troben al mateix racó de Trinquet vell, i com que el la bèstia ha tingut la força de voluntat, el coratge i el desig, els nens l’agafen i finalment pot ‘volar’. És a dir, llençar foc i ser el drac que tots coneixem.

—És una història bonica, amb una doble lectura.

—Sí, és un conte que permet aprofundir en la idea que, si desitges molt una cosa i ets valent, la pots aconseguir. Jo tinc dos nens, i sempre els dic que, de cada cosa que els passi, es quedin sempre amb la part bona. A més, tal com es diu al final del conte, si creus en tu mateix i intentes aconseguir alguna cosa, si al final no ho aconsegueixes, almenys t’hi hauràs apropat molt. En canvi, si només et lamentes i et lamentes, et quedes on estaves.

—També hi ha una història amagada darrere dels tres protagonistes. Qui són, aquests tres nens?

—El Jaume, el Ferran i la Paqui són el Jaume Ollé, el Ferran Ventura i la Paqui Cantos. Ells tres són les persones que van tenir la idea de recuperar el drac tot fent unes canyes al Bar Pepito, que també surt al conte.

—El conte vol ser també un homenatge a les entitats que fan possible la festa?

—Sí, jo soc partidària que les persones estiguin a les entitats, però sense encarcarar-s’hi. I el Drac de Sant Roc és un grup que ha sabut mantenir aquestes tres persones, però sense que estiguin al capdavant. Les ha cuidat, mimat i respectat molt, i a la vegada, aquestes tres persones deixen fer, i això em sembla molt interessant, penso que no cal estar trenta anys al capdavant de les entitats, s’ha de saber delegar, i ells ho han sabut fer molt bé.

—Per què va escollir el Drac per al seu conte?

—Perquè és un element que em resulta molt estimat, potser per la gent que hi ha. És una entitat petita, però també molt oberta, mai hi ha problemes, i hi ha molt bon ‘rollo’.

—En aquesta aventura literària s’ha vist acompanyada de l’il·lustrador Edu Polo. Com ha estat el treball de confecció del conte?

—L’Edu és una persona molt oberta i coneguda, ha dibuixat molt la festa, i el Drac ja el coneixia perquè havia fet les banderoles de les festes de Cós del Bou.

—Com valora el fet que una entitat faci aquesta labor de difusió del patrimoni festiu entre els petits?

—És una passada. Aquest és el número sis i ho han fet en cinc anys, perquè un any en van treure dos. Valoro molt aquesta iniciativa, i més pel fet que al capdavant hi hagi una associació i no una entitat pública. És cert que la canalla té el ‘Santa Tecla a les escoles’, però amb els contes també hi impliques a la família. I, a més, el conte es queda a casa tot l’any.

—Comentava que té dos fills. Quina rebuda li han fet?

—Ells són un filtre important, i com que tenen edats diferents, cadascú hi entén una cosa. He volgut que fos per a totes les edats i que, com he dit abans, s’hi treballessin les emocions. A més, té un llenguatge molt planer, i si una paraula no s’entén, es pot substituir fàcilment per una altra.