«No és un llibre de castells només per a nens, també està pensat per a neòfits»

—L’altre dia, estant en una llibreria, una senyora molt gran va demanar ‘un llibre per entendre els castells’. Li van oferir el seu, i se’l va quedar, molt contenta. Ha escrit quelcom més que un llibre per a nens.

—Va ser un encàrrec de l’editorial, que té una col·lecció de llibres divulgatius sobre diverses matèries. Ens van demanar un llibre sobre els castells, que tractés tot el que està relacionat amb el món casteller, però adreçat a neòfits, persones que potser no en saben res.

— El seu llibre arriba en un moment especialment dolç del fet casteller.

—Sí, en aquesta última dècada els castells estan de moda, tenen repercussió mediàtica i s’han convertit en un símbol del país, perquè Catalunya ha vist en ells un exponent dels valors del poble català. Tenim molta gent a les colles, i castells que no s’havien vist mai.

—És periodista especialitzada en el món casteller. Però quina és la seva vinculació personal amb els castells?

—Soc vallenca, i com a tal, porto els castells a l’ADN. Vinc de família castellera, l’avi ja havia estat relacionat amb aquest món, i els castells han estat una manera de viure i relacionar-me. M’he fet gran a la Joves Xiquets de Valls, i a mida que anava creixent anava interioritzant els castells com una cosa natural, pràcticament sense adonar-me’n.

—La seva vinculació amb la Joves la veiem a la portada del llibre. Ha estat difícil prendre una decisió sobre quina camisa posar-hi?

—No hi he tingut res a veure. Si ho hagués hagut d’escollir jo, segurament no hauria triat el vermell. L’experiència en el periodisme casteller m’ha ensenyat a posar distància i a donar la sensació de màxima objectivitat. La tria té a veure amb l’editor i l’il·lustrador, em vaig trobar la portada ja feta. I m’agrada, però segurament si ho hagués hagut de decidir jo, hauria triat una altra colla, per no ‘escombrar cap a casa’.

—També dediquen unes pàgines especials a una dotzena de colles del país. La selecció en aquest cas ha estat més fàcil?

—Aquest punt també és complicat, perquè si parlem d’importància, a cada territori la colla local és la més important. Al final, vam escollir les dotze millor classificades a l’última edició del Concurs, sumant-hi els Minyons de Terrassa. Ens va semblar el criteri més objectiu.

—La redacció del llibre ha estat un procés molt laboriós?

—Sí, perquè no és el mateix explicar els castells a les persones amb qui estic acostumada a tractar, que posar-se a la pell d’algú que no sap de què li estàs parlant. D’altra banda, també he treballat molt en col·laboració amb l’il·lustrador, l’Octavius, perquè el que s’explicava al text es reflectís bé en les il·lustracions, i això ha estat un treball de formigueta.

—Les il·lustracions de l’Octavius (Octavi Torné), ens ensenyen uns castellers simpàtics i positius.

—Quan l’editorial em va dir que no tenien il·lustrador, de seguida vaig pensar en ell, perquè coneix molt bé el fet casteller, de fet és dels Xiquets de Tarragona, i ha fet molts treballs relacionats amb la temàtica de la festa. Teníem molt clar que havia de ser algú sensible a aquest món.

—Presentareu el llibre el dijous, 27 de setembre, a Tarragona. No s’enfadaran a Valls?

—Tinc el cor dividit. Soc vallenca d’origen i tarragonina d’adopció. Fa molts anys que visc a Tarragona i sé de quina manera la ciutat tracta el fet casteller, amb sensibilitat i molta estima. Per això em va semblar que Tarragona seria un bon aparador per estrenar el llibre. Evidentment, sense oblidar-me de Valls, que és el ‘km0’ del món casteller. Allà el presentarem per Santa Úrsula. Que no se m’enfadi ningú.