«Vull que aquest curt sigui la meva carta de presentació per fer un llargmetratge»

—Fobia(s) arriba després d’un procés d’escriptura molt llarg. Què buscava amb tant d’afany?

—Buscava una història creïble, cosa que no és fàcil. Des que vaig començar a escriure han passat set anys, en què hi he treballat de manera intermitent. He fet un total de catorze versions del guió. Al principi aquest tenia catorze pàgines, i al final es va quedar amb només tres, que són onze minuts i mig de metratge.

—La història que ens explica es mou entre el thriller i el drama. Què té de cadascun?

—És un thriller psicològic amb regust de drama. La temàtica que tracta no és fàcil de digerir: l’agorafòbia, les malalties mentals, la incomprensió i la por d’estar sol a la vida.

—Ha explicat que ha begut de diverses referències del cinema clàssic. Quines són i de quina manera les podem intuïr?

—Hi ha dues pel·lícules que em van influenciar molt. Són El resplandor de Kubrick i Psicosi de Hitchcock. Volia fer un petit homenatge a aquests dos grans directors de cinema, però a la vegada, posar-hi el meu segell personal, per tal que el curt tingués personalitat i una identitat.

—Quins creu que són els trets que el defineixen a vostè com a cineasta, i que donen aquesta personalitat al seu treball?

—Soc conscient que encara he de treballar molt, però crec que una de les coses que em defineixen són els personatges complexes, amb moltes arestes. Potser en aquest sentit em surt la meva faceta d’actor, perquè vaig buscant històries que tinguin una certa consistència i també ‘suquet’.

—Fobia(s) té com a única protagonista l’actriu tarragonina Mercè Rovira. Per què la va escollir a ella?

—En versions anteriors del guió hi apareixia també la mare, però amb el temps es va anar transformant en una història més madura, centrant-nos sobretot en l’agorafòbia, perquè l’espectador no es perdi en històries supèrflues. Pel que fa a la Mercè Rovira, treballar amb ella ha estat un gran plaer, i em va posar les coses molt fàcils. El projecte va tirar endavant perquè ella va confiar en mi des d’un principi, i per això sempre li estaré agraït.

—Als crèdits hi destaquen altres noms, com el del músic Xavi de la Salud, responsable de la banda sonora.

—Sí, juntament amb Javier Sola, un jove compositor que donarà molt a parlar. En aquest projecte hem rebut molt de suport per part de grans professionals, com és el cas d’Ivan Serra, guionista i professor de l’Escola de Cinema de Reus, o Fina Palencia, infermera de l’Institut Pere Mata. També hem comptat amb Jordi Puig Martin, muntador i gran professional, responsable de les primeres temporades de sèries com Cites o Ventdelplà, i Laura Folch, una gran professional de l’estilisme i el disseny de vestuari, que ha treballat per a pel·lícules com Sonata para violonchelo o Barcelona 1714. Hem tingut un gran equip i em sento orgullós del que hem aconseguit.

—La major dificultat a superar a l’hora de rodar un curtmetratge és trobar el finançament?

—Sí, de fet hem trigat tant a acabar-lo per una qüestió econòmica. Amb el Jordi Balcells, que és el coproductor, al final vam decidir posar-hi part dels nostres estalvis. I no me n’he penedit.

—La setmana passada va presentar el film a Tarragona. Quin futur li augura?

—L’hem presentat a diversos festivals de renom i estem a l’espera de la resposta. El curt està pensat per ser projectat en pantalla gran, està gravat en 2K i amb qualitat professional. Però el meu objectiu és sobretot que em serveixi de carta de presentació per convèncer possibles productors per poder fer la meva òpera prima, un llargmetratge en el qual ja fa dotze anys que hi treballo.