«Encara se'm fa estrany llevar-me a les sis del matí per entrenar»

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Durant el segon anys de Batxillerat havia de decidir què estudiaria a l’any següent i, gràcies al tennis, vaig trobar l’opció de vindre aquí als Estats Units a realitzar la meva carrera universitària i seguir amb la meva carrera tennística.

–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

–Un cop vaig arribar als Estats Units va ser un canvi molt brusc en la meva vida. Vaig marxar de casa amb 17 anys i amb un nivell d’anglès molt just per canviar de llengua. Poc a poc, coneixes la seva cultura i vas coneixent la zona però inclús ara que ja porto dos anys aquí segueixo veient i descobrint nous costums que em sorprenen.

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

–La veritat és que em va sorprendre, però ho tornaria a fer.

–Quines són les principals diferències entre Youngstown i casa seva?

–Una de les més grans és l’horari. Jo que ja estic en el segon any de carrera encara se’m fa molt complicat haver-me de llevar d’hora al matí per començar a entrenar a les sis. Una altra de les grans diferències és el menjar. No som conscients de la qualitat i la varietat de menjar que tenim a Tarragona fins que marxem.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–The Warner Theater in Youngstown, el primer teatre dels germans Warner, creadors de la Warner Bros i residents de Youngstown, obert l’any 1931.

–Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

–La gent comença els dies més aviat i, a l’hora de dinar, no s’atura tanta estona. Els treballadors porten el menjar de casa o mengen alguna cosa ràpida, s’aturen uns 30-45 minuts.

–Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

–No només ho crec, estic gairebé segur. Els estudiants tenim moltes oportunitats que ens facilita la universitat per fer pràctiques en empreses que, gairebé sempre, t’acaben contractant.

–Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

–Estava a classe i el professor estava al·lucinat amb un programa que havia vist el cap de setmana. Era el Concurs de castells de Tarragona del 2016. En aquell moment, el meu anglès era molt just i ell em va preguntar si n’havia sentit a parlar mai i, en assabentar-se que jo era de Tarragona, em va demanar que fes una breu presentació dels castellers i del concurs a tota la classe.

–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

–El sistema que tenen muntat entre universitats.

–Té intenció de tornar aviat?

–Vull acabar aquí els dos anys que em queden de carrera i, després, voldria treballar un o dos anys als EEUU. Alhora, que aquesta empresa em traslladés a Espanya, a Tarragona concretament.