Oriol Grau: «En aquest Dames i Vells Ballesteros no surt ben parat»
El director teatral avança que el Ball, on es repassaran els fets polítics dels darrers mesos, «serà ‘heavy’» i tindrà «un sentit crític considerable»
El Ball de Dames i Vells torna a la càrrega aquest cap de setmana amb el repte d’abordar, amb l’hilarant humor marca de la casa, l’actualitat d’un any especialment convuls: les desmesurades càrregues policials de l’1-O, la fallida declaració unilateral d’independència, l’empresonament dels polítics o els no exempts de polèmica Jocs del Mediterrani. «Com que la situació actual és tensa i la cosa està efervescent, doncs hem intentat estar a l’altura, i per tant, el ball serà heavy. Penso que farà riure molt, però al mateix temps tindrà un sentit crític considerable», avança el pare de la criatura, el reconegut actor i director teatral Oriol Grau. «Ballesteros no surt ben parat, hi ha una mica d’anàlisi dels Jocs, no amb molta profunditat, però sí en qüestió de diners, per exemple. I anem més enllà...», desgrana el còmic, qui escriu, juntament amb la resta d’integrants, els tan esperats versots.
En uns temps on l’humor és mirat amb lupa i la susceptibilitat es troba a flor de pell, l’artista tarragoní garanteix que Dames i Vells no baixa de revolucions. «Ens estimulem perquè l’autocensura no se’ns imposi. Diem: “No, això és massa fluix, vinga va, apreta”. Fem el contrari, perquè l’autocensura és el més terrible. Et pots preguntar: “Què em pot passar si dic això?”, doncs a la merda, que em passi el que sigui, jo ho dic i ja està», assevera.
«A un gag que és una mica blanc, jo li poso pebre. Sempre augmento la intensitat perquè penso que és el que ha de fer Dames i Vells. Som un teatre popular de carrer i hem de ser heavys. La gent ve esperant això», conclou l’actor. Com cada any, l’equip es reparteix la tasca de creació dels versots a primers de juliol i per Sant Magí els entreguen a Grau, qui treballa durant dues setmanes «per augmentar la comicitat». A primers de setembre arrenquen els assajos per arribar en temps i forma a l’alçament del teló durant les festes de Santa Tecla.
L’humor dels tarragonins
El noble ofici dels comediants, com el de qualsevol altre artesà, requereix una ingent tasca fins a donar amb la tecla de l’èxit. De fet, en el món de la interpretació s’acostuma a dir que és més difícil fer riure que fer plorar. Però per a Oriol Grau, després de coordinar els guions de Dames i Vells durant 38 anys, aconseguir les riallades dels centenars d’espectadors tarragonins s’ha convertit en un repte que ja domina amb facilitat. «El públic de Tarragona m’interessa molt i el conec bastant, sé de què poden riure i sé la dosi en què poden riure. En canvi, el públic de Catalunya m’és més complicat. Per exemple a Girona jo sé que riuen de coses diferents, allà fas un rodolí de Dames i Vells i no riuen perquè el troben desagradable o de mal gust, no ho sé, és un altre codi», explica l’actor.
Repetir el fenomen Plats Bruts
El tarragoní, qui va dirigir la telecomèdia Plats Bruts, un dels majors fenòmens de la televisió catalana, té al cap noves ficcions d’humor, però sembla que el telèfon no acaba de sonar: «Si m’ho demanessin, potser m’ho plantejaria perquè d’idees de sitcom (comèdia de situació) en tinc un munt i a més parlo amb guionistes, i tenim idees per un tub, el que passa que és car», desgrana Grau, situant la pilota al sostre de qui s’hagi de donar per al·ludit.