El Dret de Defensa, eix central del IV Congrés de l'Advocacia Catalana a Tarragona

Prop de 400 juristes es reuneixen aquest dijous i divendres al Palau Firal de Tarragona, amb motiu de la celebració del IV Congrés de l'Advocacia Catalana. El congrés, inaugurat aquest matí, té com a eix central el Dret de Defensa, i s'hi tracten diferents temàtiques relacionades amb l'actualitat jurídica. En el marc del congrés també s'aprovarà una nova normativa de l'Advocacia Catalana, elaborada a partir de les aportacions dels col·legis i dels professionals del sector.

El congrés ha estat inaugurat pel president del Consell de l'Advocacia Catalana, Julio J. Naveira; la presidenta del Consell General de l'Advocacia Espanyola, Victoria Ortega; el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Manel Albiac; el secretari de Relacions amb l'Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat, Joan Abad; la tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando i el director executiu de la Fundació La Marató de TV3, Lluís Bernabé.

Durant la inauguració, el president del Consell de l'Advocacia Catalana ha instat el govern espanyol a impulsar una Llei Orgànica del Dret de Defensa, que permeti als professionals «exercir la defensa de la ciutadania d'una forma responsable i lliure, cap sense cap mena de pressió ni ingerència». Per a Naveira «l'advocacia institucional ha de vetllar sempre perquè es respectin els principis fonamentals de la professió: la independència, la llibertat, la dignitat i la integritat, i aquests principis han d'estar garantits sota el paraigua legal d'una Llei del Dret de Defensa, quina regulació és imprescindible, com a pilar fonamental d'un Estat de Dret».

El president del Consell ha fet referència als judicis paral·lels a les xarxes socials, que ens ocasions interfereixen amb drets tan bàsics com la presumpció d'innocència. «No pot ser que un missatge a les xarxes substitueixi un judici», ha dit Naveira, per afegir que «no es tracta de limitar el dret d'expressió ni de posar tanques al camp, però sí d'establir unes regles de joc per tal que es respectin els drets de tothom». Les propostes que sorgeixin, en aquest sentit, durant les diferents taules de debat del congrés seran traslladades a l'administració competent per tal de ser incorporades a l'avantprojecte de Llei del Dret de Defensa que promou l'advocacia institucional.

'Mass Media': veredicte anticipat?

Precisament el debat sobre com afecta al dret de defensa la pressió social i mediàtica i sobre la influència de les noves eines de comunicació a l'hora d'establir judicis paral·lels ha estat el tema central de l'entrevista inaugural amb els advocats Jordi Pina i Cristóbal Martell, a càrrec de la periodista Laura Solé, sota el títol 'Mass Media: veredicte anticipat?'.

Durant la jornada d'aquest dijous, el congrés també analitza com el Dret de Defensa es pot veure afectat en diferents àmbits de l'actuació professional. S'han previst, de forma simultània, tallers i col·loquis sobre diferents temàtiques d'actualitat, com ara com afecta al dret de defensa una eficient gestió dels recursos del despatx, quan i com procedeix l'emparament col·legial, la transformació digital dels despatxos, la diferència entre el secret professional i la confidencialitat en les relacions entre els professionals de l'advocacia, les possibles incidències amb què es troben els advocats del torn d'ofici, o la importància de la pòlissa de responsabilitat civil per la defensa dels interessos de la ciutadania, entre d'altres.

També se signarà un conveni de col·laboració amb la Fundació 'La Marató' de TV3 per tal de promoure i donar a conèixer l'activitat d'aquest projecte solidari, així com mobilitzar i sensibilitzar l'advocacia catalana de cara a l'obtenció de recursos per a la investigació de malalties sense curació coneguda.

Actualitzar la normativa

D'altra banda, el degà de Tarragona, Manel Albiac, ha manifestat la seva satisfacció per la celebració d'aquest Congrés de l'Advocacia Catalana a Tarragona, que «l'any 1999 ja va acollir el primer congrés del qual va sorgir la primera Normativa de l'Advocacia Catalana, que cal anar actualitzant de forma periòdica per tal d'adaptar-la a les noves realitats socials». La darrera revisió es va dur a terme l'any 2008, i es va aprovar durant el III Congrés, celebrat a Figueres. Albiac ha destacat la implicació de tots els Col·legis d'Advocats en els treballs preparatius, la qual cosa ha facilitat una elevada participació a l'hora de fer aportacions per a la seva actualització. «És determinant el paper dels col·legis professionals a l'hora de regular la deontologia professional i altres aspectes que afecten a la professió», ha assegurat el degà tarragoní.

En aquest sentit, divendres es posarà sobre la taula la nova proposta de Normativa de l'Advocacia Catalana elaborada a partir de les aportacions dels col·legis, arran de les reunions mantingudes arreu del territori durant aquest darrer any, i dels professionals a través dels formularis penjats al web del Consell. Un cop sotmesa a debat, la nova normativa serà aprovada, si s'escau, pel plenari del Consell, format pels degans dels 14 col·legis d'advocats de Catalunya i és farà arribar a les administracions competents.

La llibertat d'expressió, a debat

Entre les activitats previstes per divendres destaca també una entrevista als advocats Gonzalo Boye i Chantal Moll, a càrrec del periodista i advocat Josep Manel Silva, sota el títol 'Llibertat d'expressió i ideològica. Com afecta el dret europeu a la defensa d'aquests drets', que tindrà lloc a partir de dos quarts d'una del migdia. Una hora després està prevista la clausura del congrés a l'Auditori del Palau Firal de Tarragona.