«El cotxe es va espatllar quan havia d'agafar un ferri i em va remolcar un tractor»

–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

–Vaig començar treballant d’electricista en una fàbrica de paper de la Riba durant 5 anys. Ja a Irlanda, i a causa del meu baix nivell d’anglès, vaig haver de fer feines com netejar quadres de cavalls o pelar patates. Vaig aconseguir una bona feina en un camp de golf i vaig començar a adquirir coneixements sobre gespa esportiva (Carton House Maynooth). El 2014 vaig començar a treballar per una empresa contractada per als estadis més importants del país, vaig adquirir molta experiència i vaig conèixer a molta gent en el camp de la gespa esportiva. Finalment, em van contractar per treballar a l’estadi Croke Park, el més gran del país i el tercer d’Europa, seu d els grans partits d’esport gaèlic a Irlanda.

–Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Els motius van ser molts. Des de sempre, a mi i a la meva parella, Maria, ens ha agradat molt viatjar. Vam pensar que passar una temporada a Irlanda ens aniria bé per aprendre anglès i conèixer el país on hi vam passar la nostra lluna de mel.

–Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

–Vam ser-hi de vacances per la lluna de mel i ens va agradar molt. De fet, durant el viatge ja parlàvem d’anar-hi a passar una temporada. De vacances, tot va ser més intens, s’havia d’aprofitar cada moment per fer turisme. Quan hi vas a viure i a treballar, l’experiència és més tranquil·la i gratificant. Quan hi vius és quan aprens com funciona la vida al país, has de començar des de zero, saber on anar a comprar, com obrir un compte al banc, aprendre a conduir per l’esquerra, i, sobretot, conèixer gent.

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

–Sempre m’havia imaginat que ens costaria més adaptar-nos, però el caràcter amistós i pacient de la gent ens ho va posar molt fàcil. Pensava que parlar anglès em costaria menys, però la veritat és que no va ser gens fàcil.

–Quines són les principals diferències entre Maynooth (molt a prop de Dublín) i casa seva?

–En els últims anys el país ha crescut molt i ara mateix trobar un lloc per dormir és un gran problema. No hi ha prou habitatge i els lloguers són prohibitius. Els horaris són més intensius. A les 5 de la tarda, les botigues ja comencen a tancar i no existeixen les migdiades. El dia comença molt aviat i és intens. Els irlandesos no donen tanta importància al menjar i, en general, es menja pitjor que a Catalunya. És curiós que en un país envoltat de mar només els hi agradi el fish and chips i menystinguin el marisc. També són addictes a les patates fregides. El dinar no és gaire important i es fa un bon sopar a les 7 de la tarda.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–Crec que el més destacable d’Irlanda és el seu paisatge. El país està envoltat de camps verds preciosos. El més interessant per fer és llogar un cotxe i anar a visitar, al teu aire, la costa oest, i el Ring of Kerry. Llocs com els penya-segats de Moher o la Giant’s Causeway a Irlanda del Nord són imprescindibles. A Dublín, aniria a fer unes pintes al Temple Bar (carrers del centre plens de pubs amb música en directe). Una cosa que tots els irlandesos n’estan molt orgullosos són els esports gaèlics (hurling i futbol gaèlic). Anar a veure un partit en qualsevol indret del país és molt recomanable també, i si pot ser a Croke Park, encara millor. Pel que fa a Maynooth, que és on visc, cal visitar la seva universitat.

–Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

–Sempre m’ha agradat molt la manera de treballar dels irlandesos. En general, són gent molt senzilla i simpàtica. Una cosa que em va sorprendre molt el primer cop va ser que, en acabar la jornada laboral, l’encarregat normalment et dóna les gràcies, cosa que no m’havia trobat mai a Catalunya. El fet de cobrar setmanalment és un plus. Els horaris de treball a Irlanda m’agraden més. No es para tanta estona per dinar i la jornada acaba més aviat. La gent és més flexible per canviar de feina: hi ha molta mobilitat, fins i tot de gent madura.

–Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

–Pel 2007, quan tornàvem cap a Catalunya amb el cotxe carregat fins dalt, se’ns va trencar la corretja de distribució a 10 quilòmetres per arribar al ferri, així que un tractor ens va remolcar fins dalt del ferri i va començar un llarg viatge a casa. La meva filla Cèlia va néixer a casa, la llevadora no va poder arribar a temps a causa d’una gran nevada i ho vam fer tot nosaltres sols. Tot va anar perfecte.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–Les festes majors i la família.

–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

–M’emportaria el bon ambient que es respira als pubs irlandesos.