«M'agrada arribar de la feina i poder apagar el mòbil per no parlar amb el cap»

—Què hi fa a Múnic?

—Sóc gestora de projectes de Linde, una multinacional de gasos industrials.

—Com va acabar a Alemanya?

—Primer vaig marxar a Holanda. Tenia 23 anys, estudiava Enginyeria Química i vaig fer un ERASMUS per aprendre anglès. Allí vaig fer un doctorat durant quatre anys, en el que estudiava la manera de convertir les microalgues, unes cèl·lules molt petites, en biocombustible renovable. Gràcies a aquest projecte, Linde em va contractar ara fa cinc anys.

—Què li va sorprendre més del país germànic?

—El sud és completament diferent de Berlín. Aquí, les condicions per viure en família són molt bones. Les condicions de maternitat, per exemple, estan a anys lluny de les d’Espanya. Et donen un any de baixa i et paguen el 80% del sou. A més, si vols compartir la baixa amb el pare tens 14 mesos que te’ls reparteixes com vols.

—Com són els alemanys?

—Costa més de coneixe’ls. Els hi agrada molt seguir les regles. Si creues un semàfor en vermell algú et pararà i t’ho dirà.

—Ja s’adapta al menjar?

—La dieta alemanya té molta patata. Al final cuines com a casa perquè als supermercats hi ha de tot.

—I als horaris?

—El que més em costa és sopar a les 19h., però t’has d’acostumar, perquè els nens han de portar el ritme dels seus companys.

—Quina edat tenen els fills?

—Tres anys i 11 mesos.

—Amb quins idiomes li parla?

En castellà. Ara s’ha començat a interessar pel català. De moment, parla perfectament el castellà, l’alemany i el turc, ja que el meu marit es de Turquia.

—Què em recomenaria per visitar a Múnic?

—El parc English Garden. Hi passa un riu, on es forma una onada, i la gent fa surf. Els Alps estàn al costat i pots anar a esquiar cada cap de setmana. També hi ha la plaça Marienplatz i a la cerveseria més antiga de la ciutat es pot visitar l’escenari des d’on Hitler pronunciava els seus primers discursos.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—Evidentment aquí el salari és molt més alt. En aquesta zona la gent viu bastant bé, perquè hi ha les indústries més importants del país.

—Té ganes de tornar a Tarragona?

—Sí, però últimament he mirat feines i hi ha moltes diferències. Em molesta que no es valori el fet de tenir un doctorat. Tinc amics que van marxar d’Espanya i fins que no eliminen el doctorat del currículum no els truquen. A la indústria química de Tarragona es mouen coses, però busquen un perfil de recent graduat per pagar-li un sou baix.

— S’emportaria algun costum d’allà cap a Catalunya?

Sí. Quan la gent arriba a casa a les 16h. apaga el mòbil i desconnecta perquè no el truqui el seu cap. Això s’hauria d’implantar a Espanya.

— Què és el que troba a faltar més de casa?

Per mi Santa Tecla és molt important. La meva filla se sap tot el seguici popular de memòria!