Sáez, mare soltera: «A les famílies monoparentals se'ns penalitza»

La Luisa Sáez té dos fills. El primer, de 10 anys, el va tenir amb la seva antiga parella, abans de divorciar-se. La petita va néixer fa tres, gràcies a la tècnica de la reproducció humana assistida (RHA). Sáez és mare soltera i forma part d’una de les 2 milions de famílies monoparentals espanyoles (formades per un sol progenitor, ja sigui pare o mare, i un o més fills) que comptabilitza l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

«Som persones que prioritzem el projecte de ser mares per sobre del projecte d’estar en parella, tot i que no renunciem a tenir-ne una», explica aquesta psicòloga, que, des de l’associació Madres Solteras por Elección (MSE), denuncia les nombrosos desigualtats que, assegura, existeixen entre les families monoparentals i les biparentals (amb dos progenitors). Sáez posa com a exemple els permisos de maternitat per il·lustrar aquestes diferències. «Són intransferibles. No puc demanar que se’m sumi el temps de pare i mare. Se’ns hauria de contemplar hores extres o dies extres per estar amb els nens», manté. «Sembla que se’ns penalitzi per ser família monoparental. Vull que els meus fills tinguin els mateixos drets que els d’una família biparental», demana Sáez, delegada d’aquesta associació a Catalunya, que reuneix 1.100 sòcies a tota Espanya, amb 30 incorporacions cada mes. A Catalunya són 115 famílies. El proper 20 d’octubre, l’associació ha organitzat una trobada a Tarragona. A través de les xarxes i la seva pàgina web madresolterasporeleccion.org MSE convida a totes les famílies monoparentals interessades, formin part, o no, de l’associació. L’objectiu és fer difusió de l’entitat i dels tallers i activitats relacionats amb la criança, que organitza l’associació , nascuda a Madrid fa 11 anys.

Un 10% de les famílies catalanes són monoparentals, assenyala Sáez, que segons les dades que controla, aquest model de progenitor creix un 8% cada any a l’Estat. L’associació també accepta homes en aquesta situació, tot i que, de moment, només hi ha dones. El perfil de les membres d’aquesta entitat són dones d’entre 30 i 40 anys, que treballen com administratives i en la docència. En el pla laboral, aquesta veïna de Barcelona denuncia la falta d’horaris flexibles per conciliar el treball i la vida familiar. «Moltes dones que volen ser mares solteres han de renunciar a la seva carrera professional», afirma.

Reproducció assistida

Catalunya és pionera a l’Estat a l’hora d’emparar les famílies monoparentals. Un carnet els atorga beneficis i avantatges fiscals, tot i que Sáez creu que encara hi ha molt camí per recórrer. El procés de reproducció assistida, per exemple, discrimina entre mares solteres i parelles lesbianes, per una banda, i parelles heterosexuals, per l’altra. Mentre que en aquest cas la llista d’espera és d’uns mesos, la Seguretat Social preveu, diu Sáez, una espera d’un any com a mínim. Com altres casos, va optar finalment per fer el tractament en una clínica privada.

Des de l’associació, aquesta mare soltera de 49 anys també reclama que la bonificació social que el Govern espanyol va aprovar fa uns dies per les famílies monoparentals no tingui en compte la renda. «Una dona que cobra 1.200 euros no hi té dret», assegura. Sáez demana també més ajudes en habitatge, com ara en matèria fiscal i també més recursos per poder cuidar dels nens. «Tenim la meitat dels avis i normalment són més grans i els hem de cuidar. No tenim el suport de la família tradicional», afegeix.