Mobilitat
Tallinn: bus gratuït i fins a sis euros l'hora per aparcar al centre
La promesa estrella de l’alcalde Ballesteros per a les eleccions de 2019 és una realitat a la capital d’Estònia des de 2013
El passat 27 de setembre, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros anunciava la seva candidatura (la quarta) de cara a les eleccions municipals de maig de 2019 amb una promesa estrella sota el braç: fer de Tarragona la primera ciutat espanyola amb servei de bus gratuït. L’anunci, que va sorprendre a l’oposició, és una realitat a països com França, Polònia i, sobretot, a Estònia. La seva capital, Tallinn, és la primera capital europea amb bus gratuït.
Amb 452.000 habitants, Tallinn aglutina una tercera part de la població del país. Des de 2013, els seus residents viatgen sense pagar per la seva xarxa d’autobusos, tramvies i troleibús (autobús elèctric alimentat per dos cables a la part superior). El cap de l’oficina de la Unió Europea de Tallinn, Allan Alaküla, assenyala la «urgència social» que el 2010 i el 2011 representaven les tarifes del tiquet de bus pels tallinnesos com el motiu principal per subvencionar del 73% al 90% el servei, convertint a la pràctica el bus en un servei gratuït pagant, això sí, dos euros per una targeta electrònica. El 75% dels residents van votar el 2012 a favor d’aquesta mesura en un referèndum local, que va comptar amb una participació del 20%, segons un estudi sobre la gratuïtat del bus a Tallin, elaborat pel Centre d’Estudis del Transport de Suècia.
L’autobús de Tallin té un cost de 12 milions d’euros l’any. Alaküla explica que el consistori no ha hagut de crear impostos addicionals per cobrir aquest dèficit. «Com el servei gratuït només és pels residents oficials, això va estimular als veïns de la ciutat a legalitzar el seu lloc de residència i, per tant, va augmentar el número de contribuents a la ciutat», assegura. Dels 416.000 residents de 2012, la ciutat registra a dia d’avui 452.000. Segons els càlculs de l’Ajuntament, aquests nous impostos no només serveixen per cobrir el cost del transport públic, sinó que aporten, aproximadament, uns 12 milions d’euros més a les arques municipals.
Encariment del pàrqing
La gratuïtat del servei de transport va venir acompanyat per l’encariment de fins el 100% dels preus dels pàrquings. Al centre, aparcar durant una hora costa 6 euros a qualsevol hora del dia i tots els dies de la setmana. A la resta de la ciutat el preu és de 4,80 euros. «També vam redistribuir l’espai del carrer a favor del transport públic i vam pintar nous carrils pels autobusos al centre», explica Alaküla. Una de les conseqüències d’aquest sistema, manté aquest funcionari, ha estat l’increment del 10% dels usuaris de l’autobús. El Centre d’Estudis del Transport de Suècia rebaixa en un 3% l’augment de la demanda d’usuaris. En dos dels districtes els viatgers van augmentar en un 10,8% i un 11,7%. Aquest treball assenyala que l’augment de viatgers ha estat inferior que en altres ciutats europees. Una de les causes, assenyalen des de Suècia, és que el cost del bitllet ja era suficient econòmic abans de la implantació del bus gratuït.
Amb aquestes mesures l’Ajuntament buscava, en paraules d’Alaküla, «contenir l’augment del tràfic d’automòbils al centre de la ciutat». No obstant, encara que al centre el tràfic s’ha reduït un 6%, a altres zones del municipi ha augmentat un 4%.
L’Ajuntament de Tallinn està governat per un partit lliberal, situat el centre en l’espectre polític. «Abans de la implantació va haver-hi una forta oposició, fins que al final de gener de 2013 es va evidenciar que el servei no col·lapsava, sinó que començava a millorar», assenyala aquest funcionari. A la ciutat, cap formació ha reclamat tornar al sistema de pagament, però a escala nacional, el principal partit de l’oposició, promet aturar el bus gratuït. «Són els únics que ho demanen», manté Alaküla.
Objectiu: estimular el consum
Una de les fites del consistori de Tallin a l’hora de subvenciar per complet el servei d’autobús era estimular el mercat laboral. «Creiem que el transport gratuït expandiria la cerca de treball per molta gent i estimularia el consum de béns i serveis locals», apunta Alaküla, que reconeix, no obstant, que no disposa de dades per demostrar-ho. Explica, tanmateix, que per una tercera part dels aturats, aquest servei ha estat «molt important» per buscar feina.
Des del juliol de 2018, Estònia ofereix transport públic gratuït en línees rurals a 11 de les 15 regions del país. De cara a les eleccions generals de 2019, Alakülla explica que hi ha «fortes demandes per alliberar el ferri» que connecta les illes d’Estònia, aconseguint, així, en un «futur previsible», transport públic gratuït a tot el país.