«Nova Zelanda és molt multicultural. Aquí no hi ha cap tipus de xenofòbia»

—Què fa a Nova Zelanda?

—Estic estudiant un Doctorat en Química Orgànica des de fa un any. Abans, vaig estudiar el Grau de Química a la URV i un màster a Barcelona.

—Sobre que tracta la seva tesi?

—Treballo amb catalitzadors. Els preparo perquè puguin accelerar reaccions i així estalviar energia i diners, reduint també l’impacte ambiental. D’aquesta manera, si pots gastar menys energia també pots reduir l’impacte.

—Què el va sorprendre més del país?

—Està molt verge. El país està intacte, és molt verd i les platges són magnífiques

—Què recomanaria per visitar?

—Sortir d’Auckland, on visc. La ciutat és una mica monòtona. Si agafes el cotxe i condueixes mitja hora arribes a platges espectaculars on pràcticament no hi ha ningú.

—S’adapta a la dieta?

—Hi ha bastant de tot, encara que trobo a faltar el menjà casolà. Sobretot hi ha menjar ràpid.

—Com treballen els neozelandesos?

—En general es treballa de manera més relaxada. No tens ningú a sobre dient-te el que has de fer. És més flexible. Els costums són semblants als d’Anglaterra. Al matí fan el gran esmorzar. Al migdia mengen poquet i a les sis de la tarda ja estan sopant. Això és el que em costa més i segueixo fent els horaris d’allà.

—Quina percepció té de la situació econòmica al país?

—Aquí hi ha treball. No hi ha gent que es mati a buscar feina i no en trobi.

­—Com estranger és difícil aconseguir feina?

—És bastant complicat. Has d’omplir molts papers. La manera més senzilla de venir és aconseguint un visat del programa Working Holiday, que et permet viatjar i treballar durant un any. En el meu cas, per estudiar vaig haver de fer molta paperassa, encara que tenia una oferta.

—A què es deu aquesta burocràcia?

—Suposo que aprofiten que estan aïllats a l’oceà per controlar a tothom qui entra. De fet supervisen que no portis menjar perquè no entri cap plaga al país.

—Com definiria el caràcter dels neozelandesos?

Són molt amables. És gent sempre disposada ajudar, tot i que al mateix temps també marquen les distàncies.

—Què troba a faltar de casa?

—Els amics, la família, el menjar i Santa Tecla.

—Quin costum s’emportaria de Nova Zelanda cap a Catalunya?

—Un costum que potser no faig a Tarragona és intentar veure tot el que pugui, perquè tinc el temps limitat i aprofito per veure el màxim de coses.

—Què és més popular, el surf o el rugbi?

—Hi ha més cultura del rugbi. A les escoles el practiquen. Molta gent ha intentat, almenys una vegada, fer surf. Jo vaig intentar-ho a Piha Beach. Tenia moltes ganes. Vaig acampar el dia anterior, però va ploure moltíssim. Vam fer surf igualment i em vaig aixecar un parell de cops. És més difícil del que sembla!

—Ha conegut la cultura maori?

—Conec un noi maori, però és molt cosmopolita, diguem-ho així. No parla la seva llengua. Nova Zelanda és molt multicultural, no hi ha cap tipus de xenofòbia. Els únics originaris d’aquí son els maori i són minoria. La població immigrant més nombrosa és la xinesa.

—Té algun menjar preferit?

— El fish and chips el fan molt bo. Aquí el peix i el marisc estan boníssims.

— En quina situació es troba la cultura?

—A la ciutat hi ha molta oferta, però fora, poca. És un país molt rural i als pobles no hi ha cinemes ni teatres. Hi ha desigualtat en aquest sentit.