Sant Pere i Sant Pau es mobilitza per ajudar una veïna a qui han amputat una cama

L’amputació de la cama dreta ha canviat la vida, de manera dràstica, a Pilar Moita Gracia, veïna de Sant Pere i Sant Pau. El barri s’està bolcant per ajudar-la a afrontar la seva nova situació, que es veurà complicada quan rebi l’alta a l’Hospital Joan XXIII, on està ingressada des del passat mes de març. A finals d’octubre està previst que li apliquin una pròtesi, però així i tot no podrà afrontar les 39 escales que hauria de superar per arribar a casa seva, un segon pis sense ascensor que comparteix amb la seva mare. «Els dos primers anys no podré pujar escales, m’han dit a l’hospital», va comentar ahir a aquesta redacció.

Veïns de Sant Pere i Sant Pau s’estan mobilitzant per donar un cop de mà a Pilar Moita. Sara Gonçalves ha promogut una campanya per aconseguir diners amb els quals Moita pugui pagar la fiança que necessitarà per llogar un pis situat en uns baixos o en un edifici amb ascensor. Gonçalves va anunciar que diversos establiments comercials del barri ja estan col·laborant amb guardioles que han posat a disposició dels clients que vulguin aportar el seu granet de sorra, dins les seves possibilitats. Altres, estan preparant paneres de Nadal per sortejar-les i, amb la recaptació resultant, contribuir a les despeses a les quals haurà de fer front Moita com a conseqüència de la situació en què es troba pel problema mèdic que va obligar a l’amputació de la cama dreta.

Gonçalves va comentar que la vida de Moita ha canviat de manera radical i, «a partir d’ara, tindrà una petita ajuda econòmica, però cal buscar-li un habitatge adequat a la seva nova situació física». «Moita és molt bona persona i necessita que se l’ajudi a superar aquest tràngol pel qual travessa a causa de la malaltia que l’ha portat a l’amputació i, entre els veïns, ens hem de donar suport», va dir Gonçalves, qui no va dubtar a publicar el cas de Pilar al grup de Facebook Yomecrieensantpereisantpau.

Amb els diners que es recaptin en aquesta mobilització solidària que s’ha iniciat al barri «volem poder ajudar-la a pagar l’entrada per un pis de lloguer al qual pugui accedir de manera fàcil», va remarcar la persona que ha iniciat la campanya a favor de la seva veïna.

«Malgrat tot, estic bé»

Moita va explicar que, malgrat la realitat en què viu i el futur que l’espera després de l’amputació de la cama, «estic bé, tant d’ànims com psíquicament, però per davant tinc un procés de recuperació que serà llarg i dur». Recorda que el 3 de març va ingressar a l’Hospital Joan XXIII, «i fins avui». I encara li queden dies de ser-hi al Sociosanitari Francolí, on està ingressada actualment. En els pròxims dies, l’equip mèdic que l’atent li posarà una pròtesi. «Segons m’han dit, serà a finals d’aquest mes d’octubre», va explicar. Després, haurà d’assistir-hi a sessions de rehabilitació i haurà d’adaptar-se a caminar amb la pròtesi.

Els especialistes l’han comentat que «en els primers dos anys amb la pròtesi no podré pujar escales». Aquest fet fa que sigui més urgent poder «disposar d’una casa amb ascensor o en uns baixos que em faciliti l’accés». En cas contrari, la seva situació serà complicada. A més de patir l’amputació, Moita haurà de deixar l’habitatge on ha viscut en els darrers anys i que era casa seva per un altre on també haurà d’adaptar-se a causa d’una necessitat vital.