«Moltes persones pensen que els drets dels animals són un dret de segona»

—Què és ADAT i amb quina finalitat es crea?

—Marta Reynals (M.R.): Els quatre fundadors som advocats, i coincidim en uns interessos comuns, la defensa dels drets que emparen els animals, perquè venim de l’activisme o hem fet formació en aquest àmbit. Decidim fundar l’associació perquè pensem que pot ser una manera eficient d’emparar els drets dels animals, ja que dins del propi sistema, en no tenir una empara en particular, queden una mica desoïts.

—De quina manera ho faran?

—M.R.: La nostra voluntat és actuar sempre en benefici dels drets dels animals, ja sigui proactivament, intentant que la normativa evolucioni, ja sigui assegurant-nos que la normativa existent realment s’apliqui.

—A la pràctica, en què consistirà, la seva labor?

—Aina Paredes (A.P.): Intervindrem un cop les persones hagin posat una denúncia. La nostra tasca consisteix a interessar-nos per com està el procediment corresponent, comprovar si l’administració o el cos de seguretat al qual s’han adreçat ha actuat, i que s’està aplicant la normativa. El que volem és que la gent deixi de pensar que denunciar no serveix per a res.

—M.R.: També volem ser una eina que serveixi per trobar indicis que, casos que semblen aïllats, potser no ho són tant. Com que les denúncies es posen a nivell individual, a cossos de seguretat o administratius diferents, no s’acaba de veure la totalitat i, amb el seguiment de les denúncies, podrem tenir aquesta perspectiva.

—Entre les seves funcions hi ha la d’assessorar les persones que vulguin interposar denúncies?

—M.R.: No, nosaltres no fem assessorament, primer perquè hi ha companys que es dediquen professionalment a fer aquesta feina. Però tampoc forma part dels nostres objectius. Sí que ho és, insistim, assegurar-nos que tothom actuï com ho faria si es tractés d’un cas de robatori o qualsevol altre tipus de delicte o infracció administrativa, que no quedi en sac foradat pel fet que el perjudicat sigui un animal.

—Manuela Perea (M.P.): Volem contribuir a normalitzar una situació que, segurament, en tema de robatoris o altres infraccions tothom coneix, però en qüestions de dret animal, aquest seguiment costa més. Pensem que hi ha molta gent que presenta una denúncia sobre maltractament animal i després ja no sap res més. Es tracta de normalitzar un procediment que per a altres tipus d’infraccions ja està molt normalitzat.

—Sí que contemplen, però, personar-se com acusació popular en casos molt concrets.

—M.R.: Sí, ho farem en els casos que pensem que no hi ha una persona que vetlli pels drets dels animals o perquè considerem que és important que el cas tiri endavant de cara a començar a tenir sentències i poder fer publicitat, que la gent sàpiga que hi ha coses que són delicte.

—A.P.: A més, de vegades que hi hagi una acusació particular pot influir en les proves que es practiquen, i passar de delicte lleu a un delicte no lleu, significant un canvi en l’acusació final i una qualificació diferent.

—L’entitat neix perquè detecten mancances?

—M.R.: És cert que falta legislació. A Catalunya, tenim un reglament que està bé, però fa deu anys que esperem. Trobem a faltar més normativa, si tot estigués més normativitzat, seria més fàcil per a tots. I, a banda que hi hagi mancances en la legislació, considerem que, la que tenim, de vegades s’aplica molt lleugerament. Per ignorància, o perquè, senzillament, hi ha persones que creuen que els drets dels animals són drets de segona. L’associació neix justament per aquestes mancances.

—De quina manera poden contactar amb l’associació les persones interessades?

—M.R.: Sobretot a través del correu electrònic (defensaanimaltarragona@gmail.com), però també a través de les xarxes socials, com Facebook o Instagram.