«Has de fer coses que t'enamorin perquè arribin amb la força que vols»

El conegut actor i humorista Edu Soto portarà el pròxim 2 de novembre el seu espectacle Más vale solo que ciento volando, un espectacle on ell i la seva capacitat d’improvisació seran els principals protagonistes. El podrem veure al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

—A la presentació del seu espectacle diu que quan ha de pujar sol a l’escenari encara li fa respecte, és cert que li impressiona?

—No m’impressiona estar a un escenari, m’impressiona el fet d’estar jo sol i assumir jo el risc de que surti bé, i que només depengui de mi i de l’ambient que es doni al teatre. Cada espectacle és completament diferent.

—En el show que portarà a Tarragona el dia 2 de novembre, quin paper juga la improvisació?

—M’agrada molt la improvisació, em sento molt còmode, des del començament de l’espectacle hi ha una dosis molt alta. En aquest espectacle, com sóc el director, tinc una gran amplitud i llibertat per poder fer-ho.

—Llavors, podríem dir que en aquest espectacle, veurem l’essència d’Edu Soto?

—Sí, n’hi ha bastant, el meu amic, l’actor David Fernández va veure el show i em va dir «Edu, és com si estiguéssim a casa teva fent les xorrades que fem». És un espectacle molt íntim i proper.

—Vostè sempre ha estat un gran mestre de crear personatges histriònics, en veurem alguna nova creació en el seu espectacle?

—Sí, sí... el públic descobrirà un coreògraf gay molt divertit, entre d’altres. M’agrada molt crear aquests personatges fixes que em donen molt de joc.

—Com reacciona la gent quan puja al seu escenari? Quin clima es crea?

—Sempre hi ha cert respecte a participar, quan veuen que baixes i t’apropes al públic... jo crec molt en la comunió que es crea entre l’escenari i la gent, igualment, si veus una senyora aterrada no la faig participar, no vull crear cap drama... Tinc certa habilitat ja a l’hora de triar a les persones, ho noto! la gent s’ho passa molt bé i entre tots creem un espectacle únic.

—Després de presentar , ‘El árbol de los deseos’ ara prepara la nova temporada de ‘El Paisano’, què destacaria d’aquesta experiència que combina viatjar, conèixer gent i pujar-se a un escenari en cada poble?

—És molt enriquidor sortir de Madrid, la ciutat on visc que és descomunal, i conèixer gent que viu als pobles, gent de camp, intel·ligent i connectada amb la natura. La gent gran et dóna consells sobre la vida i veus com l’assaboreixen, valoren els arbres, la posta de sol, el ritme més lent de viure...

—Masterchef, Tu cara me suena, Cabaret, presentador, actor... des del seu pas pel programa de Buenafuente, no ha parat de fer coses, què li agradaria fer pròximament?

—Doncs estic gravant un disc, és un treball amb un estil molt propi, una barreja entre Rafael i Camilo Sexto. Jo canto i componc. És un projecte que m’il·lusiona molt i tinc moltes ganes. A més, he trobat a la persona per portar-lo a terme, el guitarrista Pablo Mèndez i ja tenim deu temes gravats que donarem a conèixer pròximament.

—Després de tantes experiències, quin és el principal aprenentatge amb el qual es queda personal o professionalment?

—Jo crec que, al final, has de fer coses t’enamorin a la vida, que t’omplin i que t’il·lusionin, només així el que fas arriba amb la força que vols. També que t’has d’envoltar de gent en la qual confiïs. Per exemple, a l’hora de triar un projecte cal valorar quines persones treballaran amb tu, qui tractarà aquesta feina creativa, així és més fàcil i et permet ser més feliç.

—I per acabar, què els hi diria a la gent que dubta si venir a veure el seu espectacle?

—Que no s’ho pensin, que vinguin, durant una hora i mitja no s’enrecordaran dels seus problemes, aquest és l’objectiu del teatre i la música, i aquest espectacle està dissenyat per això: per riure. Riure és completament necessari i terapèutic en aquesta època que vivim.