«A diferència de Catalunya, Alemanya respecta les Humanitats»

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Es van barrejar l’interès personal i professional. Les diferències socioculturals amb Catalunya són molt grans i això em va fascinar des del primer moment, a part, la manera com Alemanya s’enfronta al seu passat (on el nazisme està prohibit i considerat anticonstitucional) està a anys lluny de la situació de l’Estat Espanyol, on cada dia veiem com els hereus del franquisme encara ens governen.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Mig any després d’acabar el Grau d’Història vaig venir a Alemanya a buscar una mica de sort. Després d’enllaçar dos voluntariats i de moure’m pel nord del país, m’he acabat instal·lant a Berlín, on fa poc que he començat a treballar de guia turístic al memorial del camp de concentració de Sachsenhausen.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—El primer que vaig percebre en arribar el 2016 va ser que l’angle del sol era molt diferent del de Tarragona i que els boscos alemanys eren molt frondosos, cosa que em va permetre entendre d’on sortia la inspiració dels germans Grimm per escriure els seus contes i també com les legions romanes van perdre a la batalla de Teutoburg. Durant els meus viatges llampec abans d’emigrar el xoc era tan gran que estava saturat. Vivint el dia a dia aquí he tingut temps d’interpretar tota la informació que he anat rebent. Viatjant amb metro ja pots analitzar moltes coses.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Berlín és excepcional i hi ha lloc per a tot i tothom. És tan polifacètica que pots trobar el teu lloc exacte si busques bé (i si tens sort).

—Quines són les principals diferències entre Berlín i casa seva?

—A l’hora de treballar les jornades laborals estan compactades i tenen només 30 minuts per dinar, que acostuma a ser a les dotze del migdia. Mengen molts tipus de pa per esmorzar, com ara torrades o panets, però gairebé no en mengen per acompanyar els plats principals. Amb tan poc temps per menjar els alemanys consumeixen molt menjar ràpid i aliments precuinats. Hi ha molt menjar per a emportar. A més, es nota el poder econòmic i polític del país com a potència europea i mundial i com el nivell de vida és tan elevat en detriment d’altres països del món. També és interessant veure i comparar les relacions històriques entre Alemanya i els EUA, Polònia, Rússia i Turquia o també amb altres organitzacions com l’OTAN, el BCE i l’FMI. Per a un emigrant, suposo que fora de la zona de confort, necessites desenvolupar-te i aprendre constantment. Aquí, a més, treballo del què m’agrada i els alemanys m’han demostrat sempre que respecten les humanitats. Un respecte o reconeixement que, en canvi, no he vist que hagin rebut molts dels meus companys de gremi a Catalunya que no tenen possibilitat real de tenir una feina digna que hi estigui relacionada.

—Què recomanaria per visitar a Berlín?

—Berlín és molt més que el Checkpoint Charlie i la East Side Gallery, però s’ha de descobrir amb paciència i deixant-se portar. Alguns dels meus llocs preferits són la muntanya del dimoni (Teufelsberg) on hi ha una espècie de comuna artística situada, la infinitat de parcs i el barri de Kreuzberg amb la seva vida i moviment alternatiu.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—El Mediterrani

—Quin costum d’Alemanya s’emportaria cap a Catalunya?

—Jutjar els responsables de la dictadura.

—Té intenció de tornar aviat o encara pensa quedar-s’hi més temps?

—El dia que me’n cansi, ja veuré, però de moment no. Aquí tinc molts estímuls per continuar creixent i ,segurament, per falta de desconeixement, la situació política em sembla menys desoladora que als Països Catalans i que a l’Estat espanyol.