Ruta pels racons històrics visigots de la Tarragona més desconeguda

El període de domini visigot a Tarragona és, probablement, el més desconegut. Ahir, però, la proposta de l’Ajuntament Històries Amagades va posar llum les persones que van formar el grup que va seguir les explicacions de Meritxell Pérez, doctora en Història Medieval i una de les investigadores que millor coneix una fase de Tarragona que va començar l’any 472 amb la conquesta de la ciutat per part del rei Euric.

L’origen dels visigots era germànic i, tot ser una minoria, van aconseguir introduir-se en les estructures de poder de la península. Aquest poble estava romanitzat, parlava llatí i practicaven la religió cristiana. Pérez va explicar que «Tarraco va ser la primera ciutat romana de la península i l’última que va caure». Com a seu episcopal, en el període visigot «va ser molt important i Tarraco es manté com a capital civil i eclesiàstica fins a l’Edat Mitjana, tot i que Barcelona comença a ser important per dominar les estructures fiscals», va explicar la historiadora. En el segle VI la capital peninsular s’estableix a Toledo i la resta de capitals provincials romanes «es van diluint».

Meritxell Pérez va recordar que «en la Tarraco visigoda la ciutat estava dividida en dos nuclis, un localitzar a la Part Alta i l’altra a la zona portuària». «La resta de la ciutat va ser residual i va quedar abandonada». En aquells temps, Tarraco era la capital d’una província que s’estenia des de Calahorra a Cartagena.

Va ser al segle VI quan els visigots van construir la seva catedral, terme que encara no s’utilitzava, ja que aquest poble arribat del centre d’Europa es referien a aquests espais religiosos com a Santa Jerusalem. Precisament, a la façana de la catedral actual hi ha incrustat un sarcòfag de finals del segle IV amb escenes de la curació del paralític i l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Pérez va dir que «la meva teoria és que el van posar molts anys després perquè en aquell indret es trobava l’antiga Santa Jerusalem».

El grup es va detenir a Santa Tecla la Vella, localitzada en els jardins de la Catedral, on antigament hi va haver el cementiri. «És el nom que rep l’antiga catedral visigoda en el segle XII i, mentre no s’acabava l’actual, aquesta va ser utilitzada per al culte», va remarcar Pérez. Actualment, es conserven l’arrancament d’arcs de l’antiga catedral visigoda.

El grup es va desplaçar fins a la plaça Rovellat, on hi ha restes d’un pòrtic que té continuïtat al carrer Granada. La teoria de Pérez és que en aquest espai hi va haver un edifici eclesiàstic dedicat a Sant Pere, d’avocació en esglésies que havien estat arrianes i que van ser reconsagrades. «Penso que podria ser l’entrada al palatí visigot». En unes excavacions arqueològiques es van trobar cancells i gerres litúrgiques d’època visigoda. La visita va finalitzar a l’Amfiteatre, un lloc emblemàtic per als primers cristians de Tarragona per ser l’indret on van morir cremats Fructuós, Eulogi i Auguri.

Cal destacar que a Tarragona va morir assassinat Hermenegild, fill de Leovigild i germà de Recared, per ordre del seu pare, amb qui es va enfrontar en un dels molts conflictes bèl·lics protagonitzats pels reis visigots al llarg dels segles.