Jeroni Castell relata la seva constància als fogons amb el llibre 'Les Moles'

La del Jeroni Castell és una història de constància, sacrifici, passió i, com observa ell mateix, de fe. Potser aquesta última va ser determinant a l’hora d’assolir dos dels grans objectius vitals del xef d’Ulldecona. Primer, quan va aconseguir aixecar ara fa 25 anys el restaurant Les Moles, la seva segona casa, i quan una nit del 20 de novembre de 2013 rebia la primera felicitació d’un amic proper per haver rebut la seva Estrella Michelin, després d’una vida dedicada als fogons. Una distinció, que des de 2014, quan va rebre el reconeixement, ha mantingut.

Una vida gastronòmica i una pila d’anys dedicada a l’alta cuina donen per moltes històries i anècdotes. També per fracassos i tràngols. Ahir, Castell va voler relatar-les entre els seus. Rodejat de família, amics i coneguts, va escollir la Cambra de Comerç per presentar Les Moles Cocina y Territorio (Planeta Gastro), on a través de 190 pàgines desgrana el seu camí fins a assolir la cima professional. El llibre també reuneix 25 receptes, en al·lusió al quart de segle que ha complert el restaurant.

«No m’atribueixo cap virtut. Potser l’esperança i la constància», subratllava el cuiner de 54 anys flanquejat per un amic, l’advocat Paco Zapatero, i per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Durant la seva vida ha seguit les paraules del seu pare. «No triomfen els intel·ligents, sinó els constants». Són les línies que el d’Ulldecona s’ha gravat a foc al cervell des de ben jove. Una constància que també remarcava Zapater, per qui Les Moles és «una aventura apassionant», com deixa clar al pròleg del llibre. A la introducció l’acompanya un altre bon amic, Tomàs Guash, que comparteix amb Castell la passió per l’Espanyol i qui creu que Les Moles «s’hauria d’estudiar als col·legis». El periodista esportiu es mostra convençut que, a l’èxit arriben molts, però només uns pocs s’instal·len en ell. Són pocs els escollits i la majoria són bona gent», explica Guash sobre la família Castell.

Can Bosch, punt d’inflexió

Castell va començar aprenent cuina amb la Maria Cinta, una dona que ensenyava a mestresses de casa. Després de tres anys, l’ebrenc va començar a volar sol fent cursos de cuina. El seu pas pel restaurant Can Bosch el recorda amb especial nostàlgia. «Aquells tres dies d’aprenentatge van marcar un punt d’inflexió. Vaig tornar a casa revolucionat», rememorava ahir. Poc després aprendria al costat de Juan Mari Arzak el 2001. Una etapa que el va animar a crear els seus primers plats. Una cuina, on destaquen cinc ingredients: l’arròs, la cabra hispànica, les ostres, l’oli d’oliva i la tonyina roja.

Visiblement emocionat, Castell repassava amb esforç totes aquestes vivències vitals, aturant-se en una única, la d’aquella gloriosa nit el món de la gastronomia ebrenca encara recorda.

Castell va seguir la Gala Michelin del 2013 des de Les Moles amb un grup reduït d’amics i col·laboradors a través de Youtube. Portava 24 hores desfet en nervis. Després que l’ordinador es pengés, la trucada d’un amic li va anunciar que tocava el cel de la cuina. Culminava, així, un llarg camí i una recompensa, un cop més, al treball i a la constància.