«Aquest centre m'està donant l'oportunitat de tenir un bon futur»

Amb 16 anys i al vuitè intent, Mahamadou Mohamed Sidibe va aconseguir superar l’afilada tanca de Melilla que separa el Marroc d’Espanya. «No tenia una altra manera d’arribar. No tenia diners per viatjar amb pastera», explica aquest noi de Costa d'Ivori.

Mohamed és un dels 40 nois que participen en la prova pilot que la Generalitat ha engegat per formar els menors estrangers no acompanyats (MENA) abans que assoleixin la majoria d’edat. Aquest adolescent de 17 anys explicava ahir a Diari Més el camí migratori que el va dur a Catalunya, després de deixar la seva mare i els seus dos germans petits. «El meu pare va morir el 2007. La mare no podia cuidar de tots nosaltres i m’havia de buscar la vida», relata. Mohamed va creuar els 5.000 quilòmetres que separen Costa de Marfil del Marroc, passant per Mali i Algeria. Després de dormir tres mesos al bosc, va saltar la tanca de Melilla. «Gràcies a déu he tingut la sort d’arribar a Espanya i, sobretot, a Catalunya i a aquest centre que m’està donant l’oportunitat de tenir un bon futur», explicava des del Complex Educatiu de Tarragona, que serà la seva casa durant els pròxims mesos. En un fluid castellà, Mohamed només té bones paraules per a Tarragona. «M’encanta, és molt tranquil·la i la gent molt bona. M’agrada entrenar i aquí ho puc fer sense molestar a ningú», explica. De moment juga a un equip de futbol de la ciutat, però encara no té fitxa. És un dels 1.489 menors que el 2017 va emigrar fins a Catalunya sol, sense cap familiar ni referent. Ell i els seus companys, la majoria marroquins, esmorzen plegats al menjador.

«Abans fèiem activitats amb els educadors, tallers, jugàvem a futbol i anàvem a la platja», comenta aquest noi que va arribar a Tarragona el juliol. Abans, va viure a Huelva. Gràcies a una entitat va dormir tres mesos a un pis, que va haver d’abandonar, perquè arribaven més menors darrere seu. Quan va aconseguir el passaport va anar a Barcelona. «Em van dir que els centres aquí eren millors», observa. A l’Antiga Universitat Laboral, els MENA es divideixen en dos grups de 20 joves. Des de l’octubre estudien català, castellà, francès, matemàtiques i pintura. En el futur, Mohamed vol formar-se com a mecànic. Aquests mesos de formació li permetran afrontar un grau mitjà de formació professional. Els joves que tenen un bon comportament reben una petita recompensa els divendres en forma de 10 euros per gastar-s’ho en el que vulguin. «A tots els companys els hi agrada tenir 10 euros», diu somrient. Una targeta especial els permet utilitzar l’autobús quatre tardes a la setmana i sortir fora del Complex Educatiu. Mohamed té il·lusió i ganes de començar a construir el seu propi futur.

Pronostica que en dos anys podrà començar a caminar sol, és a dir, tenir una feina i ser autosuficient. Durant l’entrevista, Mohamed es mostra confiat. Enrere deixa un camí ple de dificultats. Recorda una nit sencera caminant sense aigua ni menjar per arribar a Algèria. Quan l’any que ve compleixi 18 anys té previst tornar a casa per visitar la seva mare. De moment contacta amb ella i els seus germans de 13 anys amb el mòbil. «Només els hi explico les coses bones. Mai les dolentes», assenyala.