«És important donar dignitat a les persones sense llar, escoltar-los»

Bufa un vent fred sota el pont del riu Francolí quan els quatre voluntaris de la Creu Roja de Tarragona senten el crit d’una noia. «Estic aquí!», exclama una veu. Entre els matolls i les males herbes surt una figura femenina. És la Catarina, una de les desenes de persones que aquestes setmanes dorm al carrer. Són gairebé les set de la tarda i és nit tancada. Les llanternes dels voluntaris il·luminen una dona d’entre 30 i 40 anys. Amb sabatilles de goma, pantaló de pijama i jersei esportiu, la Catarina saluda l’Omar, un dels voluntaris més veterans de l’ONG a Tarragona, que des de fa cinc anys dona menjar a les persones sense sostre de la ciutat tots els diumenges de l’any.

L’Omar, 52 anys, psicòleg de professió, condueix la furgoneta de la Unitat d’Emergència Social (UES). «És molt important donar dignitat a aquestes persones, explica. La Catarina accepta les mantes que li ofereixen els voluntaris.

També un cafè i algunes pastes de bolleria industrial. El seu gos no para de córrer al voltant del grup de persones. La noia, d’origen polonès, viu amb el nòvio i una amiga en una senzilla tenda de campanya, abans que l’improvisat campament on vivia s’incendiés.

La furgoneta de la Creu Roja surt als voltants de dos quarts de set des del centre de dia que l’ONG té a la ciutat. Allí, l’Omar i la Isabel empaqueten bosses amb menjar i escalfen cafè i caldo, que guarden en grans gerres que mantenen la temperatura.

«Sempre m’he preocupat per aquestes persones. Podem ser qualsevol de nosaltres. D’un dia per l’altre et pots quedar sense feina i acaba vivint al carrer», explica aquesta professora. Un dia es va sentir atreta per un cartell de la Creu Roja destinat a captar voluntaris. En la imatge, una persona que viu al carrer afirmava: «Quan venen em parlen de tu i em fan sentir persona». «M’agrada recordar-los que formen part de la societat i que poden sortir d’aquesta situació», segueix.

A uns 100 metres d’on dorm la Catarina, sota l’estructura de formigó que forma el pont del Francolí dorm el Ramon, un home de 74 anys. Calaixos, armaris i objectes variats formen, a escassos metres de l’aigua, una mena d’habitació damunt del terra fred. Sobre un matalàs i tapat amb diverses mantes, els voluntaris desperten aquest home, que accepta de bona gana la bossa de menjar i el caldo. Assegura que els porcs vietnamites que recentment s’han vist en alguns punts de la ciutat també s’atraveixen a treure el cap pel riu. «M’ho remouen tot», es queixa.

L’Omar calcula que a Tarragona dormen actualment entre 15 i 20 persones al carrer.

Alguns s’acosten al centre per dutxar-se i tallar-se el cabell. Al principi, diu, destacaven les persones d’origen marroquí i polonès. Aquest any, però, les de nacionalitat espanyola han crescut. El passat octubre la Fundació Bona Nit va acollir al seu alberg 52 usuaris. En total va registrar 533 pernoctacions. «Els que ens trobem ja coneixen els serveis socials de l’Ajuntament. Normalment no es volen moure», descriu l’Omar. Alguns d’ells beuen alcohol en grans quantitats.

La tercera parada d’aquest grup de voluntaris és la Rambla Nova. Mentre atenen a tres persones a una de les voreres, s’acosta un matrimoni. Són la Mari Carmen i el Carlos. Han arribat fa un mes i mig a la ciutat procedents del barri del Raval de Barcelona. «Vam sortir fugint de la situació dels narcopisos», explica el Carlos, que treballa com a butà, tot i que ha agafat la baixa.

Davant de la platja del Miracle passa el dia l’Alex. Aquest alemany viu a la ciutat des de fa dos anys i dorm al Serrallo. Recull el menjar del dia a Càritas i aprofitar les dutxes pels banyistes per rentar-se. «Aquí tinc la natura a prop», explica Alex, a qui li agrada contemplar el mar.