«Envejo la conscienciació dels alemanys amb el medi ambient i el reciclatge»

—Què hi fa a Berlín?

—Treballo com a recepcionista a un hotel. Vaig arribar a la ciutat el 2016. Abans, havia passat tres estius a la ciutat.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—M’agrada molt explorar noves cultures. L’alemany és un idioma molt important per a treballar en el sector del turisme i l’experiència professional fora de casa també era un al·licient.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig fer un cicle de formació professional en hostaleria i turisme. Després, vaig estudiar el Grau Universitari de Turisme a Barcelona i vaig venir aquí a Alemanya.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Està ple d’història. Fa 30 anys va caure el mur de Berlín, l’impacte que va tenir la II Guerra Mundial, etc. M’agrada la tolerància i respecte entre la gent que viu aquí. No estan estressats. La gent és molt tranquil·la i educada. Em va sorprendre la quantitat d’art que hi ha pels carrers, així com els espectacles de dansa i de música.

—Quines són les principals diferències entre Berlín i Tarragona?

—El temps, el menjar, la forma de ser. Són persones més tranquil·les i més fredes. Un cop que n’aprens l’idioma, però, te’n adones que tampoc són tan freds. També depèn molt de la persona. Diuen que Berlín se surt dels paràmetres del que és la resta del país.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—El parc Mauerpark, on pots trobar antiguitats, roba de segona mà en molt bon estat, vinils dels anys 60 i 70, joies, etc. Molts artistes fan música en viu i utilitzen el parc per donar-se a conèixer. És un bon pla per passar tot el diumenge. Un altre indret que recomanaria és Holzmarkt, un casal cultural que organitza esdeveniments socials i d’oci. El parc Templeholf em dona sensació d’horitzó. És un antic aeroport de l’època soviètica. Quan sóc allí, és com si estigués a la platja Llarga de Tarragona.

—Què destacaria de la manera de treballar del país?

—La puntualitat i l’organització. Quan he treballat m’he adonat que el servei és més més fluid. El tòpic d’Alemanya, segons el qual tot està millor organitzat és cert, però tampoc hi ha molta diferència amb l’experiència que tinc treballant a Espanya. Sí que ens veuen com un país on fem més la migdiada, que potser som més ganduls, però tampoc hi ha gaire diferència. El sistema del transport el tenen molt ben organitzat. Per agafar la baixa no hi ha cap problema. El sistema sanitari també funciona bastant bé.

—A l’hostaleria es paguen totes les hores extra?

—He treballat amb contracte a jornada completa 40 hores setmanals a la recepció i no he fet cap hora extra. A la cuina sí que algun cop n’he fet, però les paguen totes sempre.

—Quant cobra un cambrer a Alemanya?

—El salari mínim és de 9 euros l’hora, uns 1.800 bruts, que és el que cobro jo, aproximadament. Es paguen molts impostos. Estic compartint pis al centre amb dues persones més. Pago un lloguer de 350 euros amb despeses incloses i es pot viure bé.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—El nivell de conscienciació que té la gent amb el medi ambient i el sistema de reciclatge. Si portes les ampolles al supermercat, et tornen diners. Crec que és una manera equilibrada de tenir els carrers nets i convidar a la gent que reciclar.

—Té intenció de tornar aviat?

—Casualment torno la setmana que ve a Tarragona i marxaré a França a treballar deu dies com a recepcionista en uns apartaments d’una estació d’esquí. Després de passar el Nadal en família, al gener marxaré a Suïssa a treballar a una cafeteria i un restaurant a peu de pistes.