Ciutat
La Federació Catalana de Vela batallarà per mantenir l'activitat al Club de Vela
La concessió per usar l’espai actual a la platja Llarga va acabar al maig i depèn de la Generalitat, la qual afirma que està tramitant la llicència d’ocupació
La Federació Catalana de Vela tem pel futur de les instal·lacions del Club de Vela Platja Llarga. La Generalitat ha de renovar la cessió dels 673 metres quadrats de què disposa actualment. La Federació Catalana de Vela assegura que batallarà per mantenir el club a la platja Llarga.
El Club de Vela Platja Llarga es troba en una situació similar que els restaurants Tòful de Mar i Iot: el termini de la cessió d’ús per part de la Generalitat dels terrenys de la Ciutat Residencial on ha desenvolupat la seva activitat històricament es va exhaurir el passat 20 de maig i, a hores d’ara, no hi ha garantia en ferm, més que la paraula, de poder continuar al mateix espai.
Fonts de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat han confirmat a Diari Més que s’està tramitant la renovació de la llicència d’ocupació per al Club de Vela i que s’està pendent d’uns informes. Asseguren, d’altra banda, que això no impedeix que puguin continuar la seva activitat. Aquest és, també, el compromís que va adquirir verbalment Patrimoni davant la Federació Catalana de Vela, però no ha apaivagat els temors de l’entitat. I és que, tal com també ha confirmat el Govern català, la llicència serà provisional fins que no s’hagi definit el Pla Especial Urbanístic de la zona.
«El Club de Vela de la platja Llarga és un club històric, la Federació Catalana de Vela és la titular de la concessió, però el gestor és el club. Disposa de bons regatistes, moltes activitats de vela i per a escoles, i compleix una funció social. Des de la Federació defensarem aquest espai al màxim», ha explicat el gerent de la Federació Catalana de Vela, Josep Seguer.
Una funció social
Si bé és cert que el Club de Vela no paga un cànon a la Generalitat, com sí que fan els restaurants Tòful de Mar i el Iot –els quals paguen 22.800 euros anuals–, Seguer defensa que la seva activitat i situació és completament diferent. «El cànon no l’hem pagat mai històricament i, a més, els acords de concessió han estat precaris», afegeix. La darrera concessió, ara extingida, tenia un termini de tres anys i, l’anterior, també. Aquesta limitació temporal ha estat un obstacle a l’hora de plantejar-se invertir en la millora de les instal·lacions.
«No tenim res en contra dels establiments (en referència al Tòful i al Iot), però una cosa són negocis privats i una altra una activitat social», diu. Segons els estatuts del Club de Vela Platja Llarga, els seus objectius bàsics són el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l’activitat física i esportiva, sense ànim de lucre.
El Club de Vela de la Platja Llarga té una massa social de 350 socis. Aquests, però, gaudeixen de les instal·lacions en família a quotes molt assequibles, per la qual cosa, el usuaris són al voltant de dos mil. La quota familiar trimestral és de 45 euros.
Fa un mes, aproximadament, la Federació Catalana de Vela va mantenir una reunió amb Patrimoni de la Generalitat i, aleshores, se’ls va assegurar que mantindrien la cessió –també de temps molt limitat. Aquesta, però, podria anar acompanyada d’una clàusula que els obligués a abandonar l’espai en qualsevol moment. Malgrat el compromís verbal, la Federació Catalana de Vela no té cap document que garanteixi el seu futur.
La parcel·la que ocupa el Club de Vela Platja Llarga forma part de l’àmbit de la Ciutat de Repòs i de Vacances. Al marge del que succeeixi amb les noves concessions dels restaurants, la Federació Catalana de Vela demana que es mantingui l’ús dels terrenys del club.
Els temors de la Federació Catalana de Vela rauen en el fet que, quan es defineixin els usos del Pla Especial Urbanístic, l’espai del Club de Vela es pugui vincular als restaurants. Josep Seguer ha demanat reunir-se amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, per tal de demanar la seva intervenció, en la mesura del possible. Seguer, però, assegura que no ha rebut resposta.
Silenci polític
«Entenc que l’Ajuntament té molt a dir, perquè es tracta d’un espai que ofereix un servei als ciutadans», afegeix. El cert és, però, és que el silenci polític és ensordidor. No ha passat el mateix amb els dos negocis de restauració. El passat 16 de novembre, el ple de Tarragona va consensuar una declaració institucional on es posicionava davant l’imminent tancament dels restaurants de la platja Llarga i demanava al Govern que liciti «al més aviat possible» l’ús de l’edifici on s’exploten el Tòful de Mar i el Iot. No només això, la indignació pel tancament dels dos locals s’ha elevat al Parlament de Catalunya.
La primera a actuar fou la diputada del PSC Rosa Maria Ibarra, qui va entrar a registre de la cambra dues preguntes dirigides al Govern en referència al Tòful de Mar i al Iot. El 19 de novembre, el diputat Alejandro Fernández i líder de PPC, presentava una proposta de resolució exigint a l’executiu català la revocació del tancament dels restaurants –que hauria de produir-se el dia 30– i que prorrogués la concessió fins que s’adjudiqui la nova licitació.