«A Nova Zelanda tothom se sent orgullós de les seves diferències culturals»

–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

–Vaig començar els estudis universitaris ara fa tres anys. Després d’haver viscut tota la vida a Tarragona, vaig emprendre un viatge cap a Barcelona per estudiar a la Universitat Pompeu Fabra. Allà vaig començar el grau en International Business Economics. L’any passat vaig veure que podia compaginar el grau amb un altre i que em sentia molt atret pel món de les ciències polítiques i la consultoria política, així que vaig decidir començar Ciències Polítiques, també a la Pompeu Fabra.

–Quins motius el van portar a marxar a Nova Zelanda?

–La universitat té una gran vocació internacional. Fruit d’això, en el meu grau és obligatòria una estada a l’estranger. Aquest va ser el meu motiu principal per anar a viure un semestre fora del país. L’oportunitat que representa i la gent que pots arribar a conèixer van ser dos motius fonamentals.

–Quina va ser la seva primera impressió del país?

–Sorprenentment, tot i estar a l’altra punta del món, el tipus de vida i la forma de conviure és molt semblant, per tant la primera impressió va ser de tranquil·litat i comoditat. Ajuda molt després d’arribar a un indret tan llunyà poder establir paral·lelismes amb el lloc d’on vens.

–Va ser molt sorprenent el canvi o com s’ho havia imaginat?

–Ben bé no sabia què esperar-ne d’aquest país i aquesta ciutat. Pots llegir coses a Internet, pots tenir la sort de trobar a algú que hi hagi anat, però costa molt fer-se una idea de com serà abans d’arribar-hi. Vaig anar-hi sense cap idea preestablerta i, simplement, vaig afrontar la situació tal com es va presentar.

–Quines són les principals diferències entre Christchurch i Tarragona?

–La principal diferència es veu a l’hora de vestir. La població neozelandesa fa de la informalitat un estil de vida que també apliquen als seus armaris. Un neozelandès sempre escollirà vestir amb una samarreta i uns pantalons curts abans que amb una camisa i pantalons de vestir, encara que el lloc on ha d’anar pugui semblar seriós inicialment. El que més em va sorprendre és que molta gent va totalment descalça a la universitat o al supermercat, està totalment acceptat socialment. He d’admetre que em va produir un xoc molt gran. Aspectes com els horaris o els hàbits alimentaris, els seus estàndards s’assemblen molt als europeus.

–Quins són els indrets més característics de la seva ciutat d’acollida?

–Christchurch, com Nova Zelanda, és un lloc de contrastos clars. Hi ha barris marítims com Sumner o New Brighton que s’han de visitar si es va a aquesta ciutat, i que mostren un estil de vida distès i tranquil a la costa. En canvi, el centre de la ciutat, en un dia laborable, és molt actiu i es veu una gran quantitat de gent que va a treballar-hi o a aprendre alguna cosa al final del dia.

–Què destacaria de la manera de treballar del país?

–Pel que fa a la manera de treballar del país, la gent tendeix a prendre’s les tasques amb professionalitat però alhora amb molta tranquil·litat i informalitat. Els treballadors del país són molt eficients i, també, molt propers. És una forma molt positiva d’encarar el treball.

–Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

–Aquest semestre ha estat ple d’aventures, amb activitats que no m’hagués plantejat mai fer abans de venir. Si n’hagués de destacar alguna, i fent honor a l’àmplia gamma d’activitats pels addictes a l’adrenalina que s’ofereixen en aquest país, escolliria el dia que vaig fer parapent amb un amic meu. Si m’haguessin dit que acabaria fent aquesta activitat un cop arribat a Nova Zelanda, hauria rigut molt i hagués dit que de cap manera.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–Del primer que te n’adones quan estàs tan lluny, a gairebé 20.000 km de distància de casa, és el molt que arribes a notar la falta de la gent que t’estima. Òbviament, saps que, malgrat la distància i la diferència horària, sempre pots comptar amb la família i els amics, però el fet de no tenir-los al teu costat t’acaba recordant com d’importants són.

–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

L’acceptació de la diversitat cultural de les minories del país. Aquí tothom es mostra orgullós de les seves diferències culturals i hi ha un esforç social i públic perquè tothom es senti inclòs. Per exemple, pel que fa a la cultura maorí, pertanyent als antics indígenes presents al país abans de l’arribada dels colonitzadors europeus, hi ha un quòrum molt ampli per cuidar les seves tradicions i la seva llengua. Saber valorar com a riquesa la nostra diversitat és allò que desitjaria per Catalunya.

–Té intenció de tornar aviat o de moment no?

–Vaig venir a estudiar a Nova Zelanda durant un semestre, de juliol a desembre, així que el mes vinent ja tornaré cap a Tarragona un cop finalitzat el meu acord acadèmic. No m’importaria quedar-m’hi per un altre semestre.