Els enterraments de beneficiència es dupliquen en quatre anys a la ciutat de Tarragona

La mort i, en conseqüència l’enterrament, comporta unes despeses que no tothom pot assumir. Hi ha famílies que no tenen recursos per afrontar l’esforç econòmic que suposa un nínxol i els diners per mantenir-lo cada any. Altres persones moren soles, sense cap familiar, amic o conegut, que es faci càrrec del seu enterrament. Els cementiris realitzen cada any inhumacions de beneficència per aquestes persones.

Entre gener i el 22 de novembre de 2018 el cementiri de Tarragona ha registrat 32 inhumacions d’aquesta mena, el doble que el 2015, quan va haver-hi 14 difunts. És una xifra que ha anat creixent en els últims anys. El 2016 va haver-hi 19 difunts i el 2017 van ser enterrades 25 persones. Els operaris del cementiri enterren els seus cossos als nínxols més alts dels edificis del recinte, generalment a les fileres sisena i setena.

Algunes d’aquestes persones són estrangeres. El cementiri no pot localitzar els seus familiars i es fa un enterrament de beneficència. Les sepultures romanen a les fileres superiors durant cinc anys. Un cop passat aquest termini de temps, si cap familiar es fa càrrec, les restes passen a una ossera general, sense poder localitzar-les en el futur. En la majoria d’enterraments d’aquesta mena, però, sí que hi ha familiars que assisteixen a l’enterrament, però no poden pagar-lo. Les despeses mínimes del nínxol i el seu manteniment representen 1.200 euros. En aquests casos la família necessita un certificat que justifiqui que no tenen recursos i que faciliten els Serveis Socials. En altres casos, com els enterraments de persones que han viscut al carrer, l’acte té lloc amb l’única companyia dels operaris del cementiri. A Tarragona, un grup de persones celebren petites reunions des del passat febrer per recordar les persones sense sostre que moren al carrer.

«És un recordatori perquè aquestes persones no caiguin en l’anonimat», explica el Jordi, un dels seus participants. En aquestes trobades, es recorda el difunt amb persones que l’han pogut conèixer en alguna ocasió. «És una denúncia a aquesta situació en la qual vivim. Es tracta d’una pobresa cronificada», explica.

Com a qualsevol empresa, al cementiri de Tarragona hi ha impagaments. Un 8% de les famílies tenen algun tipus de retard en els pagaments per mantenir els nínxols. «Donem facilitat perquè les famílies puguin fer front a aquesta mínima despesa anual», assenyalen fonts del cementiri. El passat 24 de novembre es va celebrar el Dia Internacional de les persones sense llar on diferents entitats van fer una encesa d’espelmes simbòlica per recordar la gent que ha mort al carrer.

L’Omar, voluntari de Creu Roja, reparteix cada diumenge menjar a persones sense llar.Aquest any ha vist com dos dels usuaris de l’entitat morien al carrer. «Eren joves, al voltant dels 40 anys. Les addiccions a les drogues és una de les principals causes», explica. Des de la Fundació Bona Nit recorden casos com el de la Carolina, una dona que va morir al cap d’uns mesos de passar pel seu alberg o l’Aurel Bococi, un exlluitador d’arts marcials que va morir als 42 anys en una nau industrial abandonada.