«Ja és hora que es comencin a oferir espectacles de màgia per a adults»

—Què és Magia Comedy?

—Com indica el mateix nom, és un espectacle de màgia i comèdia a l’estil stand-up, unipersonal, amb un sol personatge que soc jo mateix, Gerard Borrell. És molt transgressor, molt provocador i gamberro, capaç de sorprendre en un obrir i tancar d’ulls. Des del primer moment juga molt amb trencar la quarta paret, que és aquesta paret imaginaria que hi ha entre l’espectacle i el públic. L’espectador hi juga un paper molt important, perquè tot i que hi ha un guió, un percentatge molt elevat de l’espectacle és d’improvisació.

—L’espectacle arriba a Tarragona després d’un any a l’Eixample Teatre de Barcelona.

—Estic molt, molt content, perquè avui dia és molt difícil que un teatre aposti per tu, i encara més difícil que ho faci sense data de sortida, i això és el que va fer l’Eixample Teatre amb mi. Hem tingut uns resultats increïbles, amb més de 200 funcions i més de 20.000 espectadors que han vist l’espectacle, i encara no hem acabat, així que estem molt contents per la resposta del públic. A més, els espectadors que hem tingut han vingut molt recomanats i, quan passa això, és perquè estàs fent alguna cosa que agrada i realment funciona.

—Com és el procés de creació d’un espectacle nou?

—En el cas de Magia Comedy és un procés una mica especial. No és com altres espectacles que hagi pogut escriure, o el que fan altres artistes. Normalment, el procés comença que tu escrius un guió i te’l vas imaginant, el memoritzes, l’assages i el practiques. En el tema de la màgia tens dos entrenaments, un és el tècnic, el de la màgia, i l’altre és el de showman, de còmic. Un cop assages i ho tens acabat, ho presentes al públic i, al cap d’un mes, ja comença a agafar forma. En el cas de Magia Comedy, com que juguem molt amb la improvisació i volem que sigui un espectacle fresc, s’ha anat creant a mida d’anar-lo provant amb el públic. És a dir, partim d’un espai meravellós que és el teatre, que a mi m’agrada dir-ne laboratori. Allà vam començar a provar números, esquetxos i gags i, a mida, que ho anàvem fent, el públic ens anava dient quin camí havíem d’agafar. És un procés que va començar fa un any i encara no ha acabat, perquè a hores d’ara encara vaig provant coses i donant voltes a algun número. És, doncs, un procés obert, que s’ha fet amb el públic, i ha estat ell qui ens ha dirigit pel camí.

—A Tarragona s’acostuma a programar força màgia. Es pot dir que aquí hi ha un públic de màgia?

—Comercialment la màgia és molt atractiva. Però, a nivell social, estem acostumats a uns estereotips que estan canviant, i la gent encara no ho està acceptant. Penso que, qui vingui a veure’m, no serà un públic només de màgia. L’espectador que em ve a veure no té prejudicis i ve a divertir-se i a riure. El que passa és que, com que venem «màgia», també ve un públic a qui li agrada la màgia, però aquest s’endurà una sorpresa, perquè veurà una cosa que no s’espera.

—Aquesta tendència, de fer que els espectacles incorporin guions molt treballats i siguin un show al voltant del fet màgic s’està imposant, o encara conviu amb el format tradicional?

—La màgia és una art escènica una mica peculiar, perquè és atractiva, però té un públic mal acostumat, que relaciona la màgia amb els nens, i crec que ja va sent hora que comenci a oferir-se màgia per a adults. Aquest espectacle, per exemple, no és per a nens, els nens no l’entendran perquè és 100% per a adults. Això costa molt d’entendre: un espectacle de màgia on no hi poden anar nens? Doncs no, igual que passa per exemple amb els monòlegs. A mi m’agrada defensar que aquest no és el típic espectacle en què surt un mag i fa un truc de caixa. M’agrada més descriure Magia Comedy com un espectacle de comèdia que utilitza la màgia com a eina de comunicació, però la màgia és una excusa.