«Falten educadors socials per atendre els menors estrangers no acompanyats

L’arribada massiva els dos últims anys de menors estrangers que viatgen sols fins a Catalunya ha posat a prova el sistema d’acollida de la Generalitat que té la tutela d’aquests immigrants fins als 18 anys. Aquest 2018 han arribat 3.033 menors estrangers no acompanyats (MENA), el doble que el 2017. La majoria són nois d’entre 15 i 17 anys, que emigren en pastera o amagats als baixos d’un camió des del Marroc i països subsaharians. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) admet que falten educadors socials per afrontar aquest fenomen. A causa de la falta de personal, pedagogs, psicòlegs i integradors fan també les funcions d’aquests professionals.

—La demarcació té suficients places per acollir els menors?

—Tenim clar que cap noi s’ha de quedar al carrer. Les entitats juguen un paper cabdal en aquest sentit. L’objectiu és que cap noi dormi a la comissaria.

—Quants mena hi ha a Tarragona?

—Els deu centres que tenim repartits pel Camp de Tarragona acullen actualment 375 menors. És una fotografia que pot canviar en 24 hores. Davant d’aquesta allau ens hem vist obligats a tenir sobreocupació als centres. Quan no hem tingut lloc hem derivat als nois a algun CRAE (centres on resideixen els menors en situacions familiars conflictives), però en un o dos dies els derivem als centres de primera acollida.

—Hi ha previsió de crear un centre d’emergència a Tarragona?

—La idea de la DGAIA és tenir un centre d’aquestes característiques a cada demarcació.

—A Tarragona es detecten aquests nois al carrer com passa a Barcelona?

—Aquí tots els nois estan als centres i tenen l’acompanyament dels educadors. Els podem veure al carrer, passejant com qualsevol noi que passeja per Tarragona amb els amics. No hi ha cap noi desemparat. Estan sota la nostra tutela i guarda.

—Vénen derivats de Barcelona?

—Sí. Alguns vénen d’Andalusia, surten dels centres per venir directament a Catalunya. Quan arriben aquí, els Mossos d’Esquadra els acompanyen al centre de la Mercè de Tarragona. Altres també abandonen els nostres centres per marxar cap a França i altres països. Els centres no són CIES, són oberts.

—Hi ha suficients educadors?

—Falten educadors. És un col·lectiu que està fent una feinada. Qui estudiï aquest grau, tindrà feina. Hem ampliat la base a professionals similars a la figura de l’educador, com ara psicòlegs, pedagogs i integradors socials.

—La llei permet que un psicòleg faci la funció de l’educador?

—No es tracta de substituir, sinó que pot desenvolupar la tasca que se li encomana per a la formació que té. Li permet desenvolupar en un moment determinat les tasques d’aquest àmbit perquè té la formació.

—Quants nois hi ha a cada centre?

—Cada centre té entre 20 i 25 menors. En alguns casos en tenen 18 i en altres també 30. No m’agrada posar números. Els nois estan ben atesos i orientats. L’important no és la quantitat, sinó la feina que es fa dintre.

—Quin paper té un centre?

—Assumim la guarda dels nois perquè són menors. Els allotgem, facilitem manutenció i informació. Els oferim habilitats socials, sigui de caire formatiu o laboral. Busquem la inserció laboral. Ells volen formar-se, perquè saben que, del contrari, és difícil incorporar-se al món laboral. En alguna ocasió, han passat per un procés migratori d’un any en països conflictius.

—Els sindicats i alguns educadors asseguren que es produeixen ràtios d’11 nois per educador.

—No és veritat. Procurem que hi hagi un control amb les entitats. De vegades la ràtio és de 6 a 1. Per llei, la ràtio ha de ser de 8 a 1 i ho controlem amb les entitats.

—Comenten que molts abandonen per la saturació dels centres.

—A mi no em consta. És possible que hi hagi algun. Quan estudies Educació Social has de tenir una mirada molt ample, has d’estar avesat al contacte amb les persones i al carrer. La tipologia dels nois que atendran no són fàcils, el ritme de treball és el que és. Són col·lectius vulnerables, desprotegits. És veritat que hi ha molt desgast, però també és una feina molt gratificant.

—Li consten agressions a educadors?

—No. Hi ha hagut situacions d’insults als treballadors, però no és la tònica. Estem en contacte amb els sindicats i les entitats i contrastem el que ens diuen.

—Els educadors dels centres privats tenen les mateixes condicions laborals que els centres públics?

—Les entitats es regeixen pel conveni del sector. La llei ja marca les ratios i les entitats ho saben.

—Què li demanen?

—Qüestions relacionades amb la qualitat de la feina, la seguretat, com a totes les empreses. Algun noi pot insultar o donar una puntada de peu a una cadira, però això es pot produir en qualsevol família.

—Quina és la tasca dels ajuntaments?

—Els demanem que col·laborin amb les entitats. Una de les claus és la integració. Un municipi obert, que aculli, farà possible que no hi hagi estigmatització i facilitarà una mirada positiva envers aquests nois.