Una suposada víctima d'una estafa, obligada a abandonar el seu pis

El divendres 14 de desembre, l’Águeda Zurita i els seus tres fills, dos d’ells menors, han d’abandonar el pis on viuen a Sant Pere i Sant Pau. Després de paralitzar dos cops el desnonament, el jutge ha fixat pel divendres el desallotjament definitiu. Zurita assegura que va ser víctima d’una estafa fa dos anys per part de la suposada propietària de l’habitatge, que havia ocupat la casa. Ara, l’autèntica arrendadora del pis vol que se’n vagi.

Aquesta mare soltera es va instal·lar en aquest pis fa tres anys. Va començar a pagar un lloguer de 300 euros a una dona, que es va identificar com la propietària de l’habitatge. Nou mesos més tard, agents dels Mossos d’Esquadra van trucar a la seva porta buscant aquesta dona. La policia va informar Zorita que la dona en qüestió l’havia enganyat, s’havia fet passar per l’arrendador i, prèviament, havia ocupat el pis. Els mossos, que la buscaven per un altre possible delicte, van aconsellar-li que deixés de pagar-li el lloguer. Durant gairebé un any va estar pagant el lloguer per por d’estar al carrer. «Els Mossos em van dir que no em denunciarien i que podia seguir vivint aquí si mantenia bé el pis», explica en conversa telefònica Zurita.

La dona cobra 836 euros de l’atur i té un grau de discapacitat del 49% que l’impedeix treballar. Va canviar el pany de la porta i va continuar vivint al pis. Fa set mesos li va arribar una carta de desallotjament. En el judici, un jutge va admetre que havia estat víctima d’un engany i va posar el cas en mans dels Serveis Socials. El seu advocat va argumentar que la seva situació econòmica no era bona. Les alternatives que li proposaven l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat no són viables, assegura.

Pis amb dones maltractades

La solució que li proposa l’Ajuntament és viure un mes en un pis compartit amb víctimes de violència de gènere. «No soc cap dona maltractada», es queixa Zurita, qui assegura que, si escollia aquesta opció, el seu fill de 18 anys no podria acompanyar-la. «S’ha de quedar al carrer?», es pregunta. Per altra banda, l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat ha de resoldre l’expedient que Zurita va iniciar per sol·licitar un pis de protecció oficial. «Fa 10 anys que el demano!», afirma. Manté que l’expedient es resoldrà el gener de 2019. Aleshores, diu, ja haurà estat desnonada. «Em van oferir un pis al Delta de l’Ebre. No puc marxar. Els meus fills tenen la vida aquí», explica. Les altres dues filles tenen 6 i 8 anys. A cinc dies perquè l’expulsin del pis on viu, demana ajuda per trobar una solució. Zurita assegura que, amb el que cobra no es pot permetre pagar un lloguer i alhora alimentar la seva família. La propietària del pis tampoc l’escolta. És la seva casa i vol recuperar-la. Trobar un altre pis de lloguer en pocs dies es presenta com una alternativa impossible. «Els preus han augmentat molt i et demanen moltes condicions», lamenta.

Els desnonaments a la províncias’han disparat durant el primer semestre de 2018. En aquest període va haver-hi 1.054 llançaments, un 24% més que els que es van produir el 2017, quan van haver-hi 845. Tarragona registra 2.000 desnonament l’any.