«Jujol va començar el Metropol però la premsa de l'època diu que l'acabà Gaudí»

—La seva teoria sobre l’autoria del Teatre Metropol ha causat un gran enrenou a la ciutat.

—Sí. Evidentment m’esperava una reacció del fill de Josep Maria Jujol, que ha sortit en defensa del seu pare; si hagués estat jo, hauria fet el mateix. Ara, una altra cosa són algunes respostes rebudes d’alguns tècnics i arquitectes. Fa poc, en un llibre que celebrava els 100 anys del Metropol, es tornava a incidir en una vella qüestió sobre qui acabà el teatre. Aleshores, ningú es va ofendre. Ara quan jo aporto un possible nom, Gaudí, la gent s’enfada.

—En quines fonts es basa?

—En la premsa de l’època. El Teatre Metropol es va construir al Patronato Obrero, que era el centre catòlic, i qui millor va fer seguiment de les obres fou “La Cruz”, el diari catòlic per excel·lència de Tarragona. Per fer el llibre, jo he consultat molts diaris digitalitzats per l’Ajuntament de Tarragona, però “La Cruz” és dels pocs que no hi estan, possiblement la seva col·lecció la cremaren durant la Guerra Civil. He trobat el periòdic en una altra hemeroteca digital; d’aquí possiblement que hagi trigat tant a trobar-se aquesta informació sobre l’autoria de Gaudí.

—I què expliquen aquestes fonts?

Seguint diversos diaris i revistes, sabem que les obres s’inicien a principis del 1908 per Josep M. Jujol. En principi sembla que tot ha de ser bufar i fer ampolles i aviat la premsa anuncia la seva inauguració, però aquesta es va posposant en diverses ocasions fins arribar al maig del 1909. Aleshores ens trobem amb dos fets contradictoris. D’una banda, es fa un profund moviment de terres als fonaments de la construcció fins a topar amb la primera pedra, i a finals del mateix mes es tria l’espai per celebrar-hi el XIIè Congrés d’Agricultura, creant una decoració provisional per fer un saló, cafè i jardí i altres dependències. El director de l’ornamentació és Jujol i hi participen 50 artistes més. Tot això indica que el teatre s’ha anat muntant i desmuntant i finalment intervenen altres persones. Després, no en sabem res més fins que el Metropol s’inaugura el gener de 1910. En total, s’han tardat dos anys; el diari “La Cruz” fa una descripció detallada de les innovacions del teatre i diu clarament que el seu autor ha estat Gaudí, ajudat per Jujol. Després, l’any 1926, quan mor Antoni Gaudí, el mateix diari torna a fer la mateixa atribució del Metropol. També ho fan altres, com “El Restaurador”, que és de Tortosa, o el diari “Tarragona”.

—I per què no va reivindicar l’obra, Gaudí?

—Això Gaudí ja ho havia fet amb altres personatges que tenia a la vora. El més destacat va ser Francesc Berenguer, que va ser la seva mà dreta durant molts anys. Com que no havia acabat la carrera d’arquitectura, moltes vegades desenvolupava projectes que acabava firmant i ell mai es va pronunciar, tot i que tothom sabia que havia treballat en aquell projecte. En el cas de Jujol, no va dir res perquè hauria comportat deshonrar la reputació d’un deixeble que estimava i que va treballar amb ell durant molts anys. Però els periodistes de “La Cruz”, que eren els que seguien les obres, van acabar dient el que veien, que qui les dirigia era Gaudí i el que feia la part decorativa, com a aprenent, era Jujol.

—I no hi ha cap document oficial on aparegui el nom o la signatura de Gaudí?

—No n’hi ha, o no s’ha trobat encara. Sabem qui va començar l’obra, perquè tenim dos plànols de Jujol del 1908, però no hi ha cap document que mostri qui va signar la finalització de l’obra.

—La polèmica està tancada?

—L’Ajuntament de Tarragona ha decidit intervenir i m’he de reunir amb Cristòfor Salom, tècnic municipal de Patrimoni Històric, per tal de fer un intercanvi d’impressions.