«Darrere dels bebès Reborn només hi ha col·leccionisme, no supleixen res»

—Ja fa temps que els bebès Reborn són un fenomen conegut. Quin és el seu origen?

—A l’estranger fa més temps que es coneixen, aquí, com tot, van arribar una mica més tard. Al principi, ‘Reborn’, que vol dir ‘Renascut’, s’aplicava al fet d’agafar una nina vella o feta malbé i arreglar-la.

—Vostè, a més de col·leccionar-ne, també n’elabora. Com es fa, un bebè Reborn?

—És un procés molt artesanal que pot trigar dos o tres mesos. Per començar, es compra el kit, que inclou el cap, els braços, les cames i el cos, que està farcit d’un material especial. Tot és llis, d’un sol color, i cal anar-ho pintant, en un procés que és lent, cada capa de pintura s’ha de posar al forn. Després, cal fer el cabell, que o bé es pot pintar, seguint una tècnica concreta o, si es vol natural, es va posant un a un amb una agulla. Finalment, es munta.

—Són ninos hiperrealistes, també en el pes, oi?

—Sí, poden pesar un quilo i mig, dos i mig… depèn una mica del tamany, perquè hi ha des de bebès prematurs fins a un, dos, tres mesos.

—Quina motivació hi ha al darrere de la compra o confecció d’un bebè Reborn?

—Jo crec que, sobretot, el col·leccionisme. Primer en tens un, però després en venen més: aquell perquè té els ulls tancats, l’altre perquè els té oberts, aquell perquè s’assembla al teu nebot... És el mateix que si t’agraden els videojocs i vas veient les versions que van sortint.

—Tal com ho explica sembla un joc de nines per a persones grans, i res més.

—Exacte. És col·leccionisme, un joc, i res més. No supleixen res, com diu alguna gent. No té res a veure amb el que es diu d’aquests ninos, perquè la majoria de gent que en té, també té fills, néts... Potser a alguna persona sí que li supleix alguna mancança, però en general, és un hobby i res més. Jo els tinc en una habitació de casa, i quan em sembla els canvio la roba, perquè ja me n’he cansat o n’he fet de nova. I ja està.

—Vostè col·lecciona tota mena de nines. Quan neix, aquesta passió?

—La meva filla es va anar fent gran i vaig començar a guardar alguna de les seves nines perquè era ‘mona’. Després, vas parlant amb altra gent i entrant en aquest món. En això Facebook ajuda molt. Fins que arriba un dia que t’adones que has de sortir de casa perquè t’hi càpiguen les nines [riu].

—A la fira del cap de setmana també hi haurà nines Blythe. Són l’última moda?

—Les Blythe les va inventar una noia del Japó, però no va tenir gaire èxit. Després les va començar a fer una noia americana, i sí que li va anar bé. A la Xina, per exemple, són una autèntica bogeria. Ara aquí ja hi comença a haver gent que les col·lecciona.

—Com són?

—Són nines amb un cap molt gran en proporció al cos, i tenen uns cabells llargs i suaus. A més, tenen uns ulls que canvien de forma i color quan estires unes cordes.

—No és la primera vegada que organitza la fira, però aquest any no està centrada només en els Reborn, tot i que segueixen sent protagonistes.

—Exacte, no volem fer només Reborn, sinó que la fira es vagi ampliant cada vegada més, i sigui una fira de nines, que s’hi pugui trobar també Nancys, Barriguitas, Barbies, etc.

—Què s’hi podrà trobar?

—Hi haurà expositors de nines, amb gent que vindrà de Madrid, Barcelona o Lleida entre altres. A més, també hi haurà accessoris, i kits per fer-se les Reborn. I una novetat d’aquest any: hi ha una noia que també elabora bebès Reborn, que ha inventat un dispositiu perquè es belluguin, i es podrà veure per primera vegada a Tarragona.