Judit Morlà Folch. De Tarragona a Newark (New Jersey)
«Als EUA tenen un bon entorn de recerca amb recursos i empreses que hi aposten »
Viu als Estats Units des del juny i és investigadora al New Jersey Institute of Technology i a l’Institut de Ciències dels Materials de Barcelona
— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—A mesura que anava avançant en la carrera, veia més clar que em volia dedicar a la investigació. En acabar-la, l’any 2013, el món dels nanomaterials era cada cop més conegut, donava a conèixer grans aplicacions en el camp biomèdic entre d’altres. La nanociència començava a obrir-se camí i deixava de ser ciència-ficció. Em va semblar un món tan inquietant, que en vaig voler formar part. I, de moment, només puc dir que el nano-món No m’ha decebut pas!
— Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger
— Tenir la possibilitat d’investigar en un país diferent on t’has format, per mi és primordial. Entendre què és el que fan i com ho fan en altres països no només t’aporta més coneixement, sinó també un creixement personal. Ja vaig estar un temps a Singapur i l’experiència va ser tan bona que tenia ganes de repetir-ho! Sortir de la zona de confort acostuma a ser positiu.
— Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?
— Tot està fet tenint en compte que sobra espai... Les carreteres són amples, les cases són grans amb el seu jardinet, fins i tot al supermercat tot és gros!
— Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?
— No va ser massa xocant, justament perquè la costa est i més al costat de Nova York és una zona on hi ha molta gent d’arreu del món. Hi ha un ambient molt multicultural, i això fa que t’hi trobis bé ràpidament.
— Es troba investigant sobre nanomaterials als Estats Units per manca d’oportunitats a Catalunya o bé perquè li ofereixen més sortides?
— En el meu cas va ser una decisió pròpia perquè volia conèixer de primera mà com es treballava en recerca i transferència tecnològica als EUA. De manera que ja vaig buscar oportunitats de feina que em poguessin oferir això. El meu projecte d’investigació actual està cofinançat per la Comissió Europea i la Generalitat de Catalunya (ACCIÓ) amb l’objectiu d’impulsar l’acceleració de la recerca que es troba a prop de mercat. En aquests casos, la col·laboració entre diferents institucions i països és crucial i, per exemple, aquí no només tenen un bon entorn de recerca puntera amb recursos, sinó que també hi ha moltes empreses disposades a apostar per la innovació.
— Quines aplicacions té la matèria que investiga?
—La nostra investigació se centra en l’estudi d’unes nanovesícules que anomenem Quatsomes. Vindrien a ser com unes pilotetes ben petites que tenen la capacitat de viatjar pel cos de manera segura. Aquestes pilotetes les podem marcar amb colors i dirigir cap a un tipus específic de cèl·lules. Podem saber quan estan senceres o quan es trenquen en funció del canvi de color i això és molt útil de cara a l’alliberació de fàrmacs. Vindria a ser com una mena de nano-missatger amb tracking number inclòs! Les aplicacions d’aquests nanomaterials no s’acaben aquí, això només és una part del seu potencial, també poden ser útils per exemple, en el camp de la cosmètica.
— Té previst tornar a Catalunya per treballar en el seu àmbit de recerca?
— A hores d’ara l’opció de tornar és prou clara, ja que la segona part del projecte tindrà lloc a l’Institut de Ciències dels Materials de Barcelona. Catalunya és un bon hub dels nanomaterials!
— És molt diferent la forma de treballar als Estats Units en comparació a Catalunya?
— El que més m’ha sorprès és la baixa pressió i estrès amb la que treballen en comparació amb els grups de recerca de Catalunya o d’Europa. La diferència principal rau en el pressupost en recerca del que disposen, que acaba donant lloc a la possibilitat de contractar més personal. S’hi suma la seguretat personal de saber que hi ha oportunitats de feina en investigació. Com que, a Catalunya, i en general a Europa les oportunitats són més escasses i els pressupostos austers, s’acaba traduint a una pressió més elevada pel treballador en investigació. Aquí, podem dir que viuen més tranquils.