Bonavista, barri «revolucionari» i referent del sindicalisme

Epicentre de la lluita sindical a la província i bressol de referents culturals del món del flamenc, Bonavista és un barri «fet a sí mateix». L’antropòleg Federico Bardají ho té clar. Juntament amb Torreforta, el barri va liderar les protestes pels drets laborals en els primers anys de la democràcia. És un dels trets característics d’un barri format arran de la immigració –generalment andalusa– dels anys 60.

Des de la plaça de la Constitució, Bardají iniciava ahir una visita privilegiada per conèixer la història del barri. El públic, vint curiosos, gairebé ningú del barri. El marc, el cicle Històries Amagades, impulsat pel Museu d’Història de Tarragona, que un diumenge de cada mes apropa aspectes concrets de la història tarragonina a la ciutadania. Bonavista comença a caminar el 1956, amb la construcció de les primeres cases. «Són teories meves, no tinc proves. És el que em diu la gent», explica l’autor del llibre Bonavista. Una biografía Social. Aquell any les plantacions de garrofers van morir a causa d’una gran gelada. Els pagesos venien les parcel·les als andalusos que, sobretot des de Jaén i Córdoba, arribaven a Tarragona per construir un futur amb les seves famílies.

Bardají deixa clar que mai va ser un barri de barraques. Aquest barri «d’autoconstrucció» encara manté algunes de les primeres cases baixes. La immigració de centenars d’andalusos de Palenciana, Jaula i Benamej va generar un barri on la música flamenca «sorgeix espontàniament». En aquests carrers ha crescut la bailaora Belén López. També els cantants Paco en La Luna i José Miguel Vázquez. Rodejat del grup de visitants, Bardají revela algunes curiositats. Als anys 80 un grup d’aficionats als castells, agrupat entorn el col·lectiu conegut com Los Chinitos, van intentar, sense èxit, construir una colla. «Potser no va tenir el suport institucional necessari», observa. Buenos Aires, una mena de barri dins de Bonavista, és una altra de les parades de la visita. Acollia durant la dictadura granges de cabres, cavalls i ovelles. Amb la democràcia es van prohibir i es van construir cases al voltant d’aquest magatzem. «El barrio de las moscas li deien», relata. Des d’aquest punt elevat, es contempla una vista magnífica de la serra de la Mussara.

Passat reivindicatiu

La tranquil·litat dels seus carrers amaga un passat reivindicatiu i de protestes socials als carrers. «Ara està molt calmat, però fa 40 anys aquest era un barri revolucionari», explica l’historiador. Talls de carretera, manifestacions i, sobretot, un boicot històric; el del bus, a causa de la pujada de mitja pesseta en la tarifa i que va paralitzar la pujada de preu. Era la primavera de 1974. «Els grisos van encerclar el barri durant catorze dies. La gent es negava a agafar el bus. La policia no sabia que fer, estaven acollonits», segueix.

En la lluita per l’ambulatori, les escoles, destaca el paper de les dones, sempre al capdavant. «Eren les més valentes, galvanitzaven a la gent amb els seus mítings». Abans que aterressin les empreses petroquímiques, els primers veïns de Bonavista gaudien d’una altra gran panoràmica, les vistes que oferia la Costa Daurada amb les platges de la Pineda i la Costa Daurada. Aquestes bones vistes, especula Bardají, són potser l’origen del nom del barri de Bonavista.

Bardají parafraseja l’activista veïnal Salvador Serrano per parlar de la relació entre el barri i el centre de la ciutat. «Recullen les molles que sobren del centre. La història es repeteix. A nivell simbòlic, cultural, el tracte és penós», subratlla.