Una exposició mostrarà 70 retrats de tarragonins fets per Albert Saludes

Els retrats en blanc i negre de 70 tarragonins, realitzats per Albert Saludes al llarg dels darrers dos anys i mig, són el fil conductor d’una exposició que s’inaugurarà el pròxim dijous, 20 de desembre, al Tinglado 1 del Moll de Costa. Olga Xirinacs, Rosa Comes, René Barbier, Jordi Bertran, Carme Pedrol, Joaquim Cabezas, Pep Escoda, Eustaqui Vallès, Rosa Maria Codines, Pere Joan Salas o Jesús Monllaó són algunes de les persones que van acceptar posar-se davant la càmera de Saludes per contribuir a formar part d’aquest univers creat pel fotògraf tarragoní i que es podrà visitar fins al 17 de febrer. 70 tarragonins davant la càmera. Gent propera a l’entorn de l’autor, és el títol de l’exposició.

Els personatges retratats formen part de l’agenda personal de Saludes. El fotògraf va explicar a aquesta redacció que, precisament, «vaig agafar una antiga agenda per fer una primera llista de vint-i-cinc persones», va dir. «Es tracta de tarragonins amb rellevància social i professional, dignes d’admiració per la seva implicació amb el teixit associatiu, cultural o de qualsevol àmbit de la ciutat: gent que dedica molt del seu temps a Tarragona», va afegir. «No content amb això, vaig agafar una altra agenda i, al final, vaig decidir fer setanta retrats», va remarcar.

Albert Saludes va ser soci fundador de l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona, entitat que va presidir i es considera un fotògraf vocacional. «Als anys 50, el meu pare tenia una càmera de fotografiar, cosa que era poc freqüent en aquells temps, i em vaig aficionar, tot i que mai he tingut fusta de reporter ni he treballat el retrat». Amb 25 anys va anar a treballar a Barcelona, «on vaig tocar totes les tècniques com a fotògraf d’agència de publicitat o productor d’audiovisuals, fins que vaig muntar el meu estudi». Tot i la poca experiència amb el retrat, «vaig prendre la decisió de retratar tarragonins coneguts meus en el seu entorn natural, com el lloc de treball o practicant alguna de les seves aficions, allà on la gent se sentís còmoda». «Els veritables protagonistes de l’exposició son les persones fotografiades», va explicar.

Una exposició amb setanta retrats requereix temps. En aquest cas, més de dos anys. «Quan vaig començar sabia que seria una feina feixuga, de moltes hores, ja que s’havien de quadrar agendes i buscar un moment i espais oportuns per fer les fotografies». La resposta de la major part de la gent a què va proposar l’experiència va ser afirmativa, «però algú em va dir que no volia ser retratat», va comentar Saludes, qui va dir que, a causa de la seva desaparició, «no vaig poder fer el retrat de dues persones que coneixia molt, com mossèn Salvador Ramon i Josep Maria Recasens». També li hauria agradat retratar a Joan Josep Guinovart, tarragoní que dirigeix l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, «però no el conec personalment». Finalitzada l’exposició, «es farà un catàleg amb els setanta retrats, que representaran una època concreta d’una sèrie de persones implicades amb la ciutat que fan bategar el cor de Tarragona», va concloure.