Vist per sentència un judici milionari contra la Xarxa Sanitària Santa Tecla

Dijous 13 de desembre es va celebrar al jutjat social 2 de Tarragona un judici contra la Xarxa Santa Tecla. La demanda, presentada pels sindicats CGT i UGT, podria suposar una despesa «milionària» per retornar uns diners no remunerats durant anys als prop de 139 treballadors afectats en matèria de plusos de nocturnitat.

Segons aquestes dues seccions sindicals de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, la direcció de l’empresa incompleix el conveni Siscat –de tota la sanitat concertada a Catalunya– a l’hora de considerar el plus de les hores nocturnes, que va baixar dràsticament l’any 2012 en plena crisi amb la modificació substancial aplicada a través de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. Es dona la circumstància que el conveni està signat pel mateix gerent de Santa Tecla, Joan Maria Adserà, al capdavant alhora de la Unió Catalana d’Hospitals.

Un terç del que es cobra al Pius

La reclamació laboral –que afecta l’hospital de Tarragona però també el del Vendrell– sorgeix a partir d’una reunió amb els treballadors de l’Hospital Pius de Valls. Fa tres anys el sindicat CGT es va adonar que per una mateixa feina i en el marc d’un mateix conveni el personal de sub-portalliteres, tècnic especialitzat, infermeria i auxiliar d’infermeria –als metges no els afecta, ja que van per sistema de guàrdies– estaven cobrant gairebé un terç del que ho feien els seus companys de Valls per les hores nocturnes treballades.

I és que la Xarxa Santa Tecla aplica una fórmula diferent de la que els sindicats interpreten que seria la correcta: mentre que el Pius opta per un plus per hora d’entre 3 i 2 euros en funció de la categoria, la Xarxa Santa Tecla calcula el plus per dia que, dividit després per cada hora, surt entre 1 euro i 80 cèntims en funció de la categoria.

Tot plegat és producte d’una reestructuració dels torns que va eliminar la categoria de personal nocturn per passar tothom a diürn, amb torns rotatoris que, en ocasions puntuals, eren nocturns. Segons el conveni, els treballadors tenen el dret a ser considerats nocturns si tenen un terç o més de la seva jornada laboral anual en horari de 22 h. a 6 h. Aquesta categoria els comportaria un plus del 30% del salari base. Com que tots són considerats diürns, l’empresa va optar per fer un plus per dia, amb la retallada econòmica que això suposa.

El doble de nits pel mateix sou

Fins fa sis anys, amb el sistema anterior, una infermera podia cobrar 300 euros de plus per quinze nits al mes. Ara, amb les mateixes nits, no arriba als 200 euros i, per assolir la primera xifra, hauria de treballar-ne 27, segons càlculs sindicals. Si es calcula aquesta diferència per tot el període a indemnitzar –un any abans d’haver presentat la denúncia i tots els posteriors– la quantitat pot arribar a ser important per a l’empresa. La vista oral va acabar en «bones sensacions» per als demandants i, a l’espera del veredicte, Emilio Solà (CGT) té clar que «es recorrerà per una part o per l’altra, això no s’acabarà aquí».

Entre d’altres, perquè si hi ha sentència contra l’empresa, a banda de les indemnitzacions, caldria ampliar jornades –el personal nocturn no pot fer més de 1.568 hores l’any, 100 menys que el diürn– de treballadors que ara mateix tenen contractes parcials. El sistema de rotacions, segons denuncien els sindicats, és contrari a la conciliació familiar. «Hi ha molta gent que voldria tornar a fer el torn nocturn», denunciava Judit Torres (CGT).

La demanda judicial inclou tres punts que els sindicats consideren cabdals: aplicar el sistema que consideren correcte de pagament del plus de nocturnitat, recuperar la categoria de treballador nocturn i, finalment, que es tinguin en compte com a nocturnes totes les hores d’un mateix torn sempre que més de la meitat siguin efectivament nocturnes. És el cas de les infermeres, que poden fer horari de 22 h. a 8 h.