«Esperar 18 mesos pels permisos és massa per a una empresa»

La modificació per decret de la Llei 24/2013 del Sector Elèctric permetent la creació de xarxes de distribució d’energia elèctrica tancades donava resposta, el 7 de desembre, a una vella reivindicació del sector químic per eliminar un dels principals obstacles per a sumar inversions. Carles Navarro, nou president de la Federación Empresarial de la Industria Química Española (Feique) analitza els avantatges per al sector.

—El nou govern socialista ha facilitat en pocs mesos una demanda que la química tenia des de fa anys. A què atribueix aquesta celeritat?

—El cert és que no tenim ningú que ens pugui explicar com ha anat la història des de dins. Fa molt de temps que estem treballant en aquest tema i tenim la sensació que les repetides converses que hem mantingut amb el Govern han fet el seu efecte. Creiem que els darrers quatre mesos hi ha hagut més visualització d’aquesta demanda gràcies al fet que s’ha recuperat el ministeri d’Indústria, el que ha estat una molt bona notícia i ens ha permès tornar a la càrrega. El sector aprofita els primers contactes amb el Govern per posicionar aquells temes que són importants però que són antics.

—S’obre un període de sis mesos per a la redacció del reglament. Participareu en aquest procés?

—Tenim moltes esperances que la redacció acabi de concretar els avantatges de tenir xarxes tancades que, a hores d’ara, al decret només estan plantejades. Farem una tasca de col·laboració estreta per arribar a un text que sigui el més favorable per a la indústria química, però també per a la indústria en general. Hi ha un esborrany que està força avançat i farem tota la tasca de suport per tal que estigui enllestit, fins i tot, abans dels sis mesos previstos.

—El sector s’emmiralla en algun país europeu pel que fa a les xarxes tancades?

—Pel redactat en si, tenim referències exitoses de països com Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, on les xarxes tancades funcionen des de fa molts anys i han demostrat la seva eficàcia. Són referents que ens han ajudat al fet que aquesta mesura fos una realitat aquí. Si disposem de les xarxes tancades, eliminarem un impediment per a la competitivitat.

—Han calculat què ha deixat de guanyar el sector per no comptar amb les xarxes tancades durant aquests anys?

—Crec que no ho sabrem mai. El que sí que sabem és que, a partir d’ara, concretant el reglament, les possibles inversions que es plantegin als nostres polígons químics seran molt més fàcils. Fins ara, acollir una nova empresa que pogués aprofitar els grans avantatges de situar-se a un polígon suposava demanar un accés particular a la xarxa elèctrica que implicava, inversions, costos i molta burocràcia.

—Pot estimular també l’ampliació de les empreses existents?

— No particularment, però per a les empreses existents és una bona notícia perquè clarifica la situació. És possible que en el desenvolupament del reglament hi hagi algun avantatge competitiu que puguem explorar. Espero que beneficiï a tots el general.

—En el cas del polígon químic de Tarragona, creu que es pot produir un efecte crida de noves inversions immediatament?

—És difícil de dir, són decisions empresarials. Està clar que, si desapareix aquesta barrera, empreses que havien quantificat aquest possible obstacle es veuran més animades a valorar i considerar noves inversions. El que està clar és que no tindrem empreses que estiguin en dubte per això.

—Quina despesa pot suposar per a una empresa la connexió sense xarxes tancades a hores d’ara?

—Va en funció de les necessitats de la planta. Pot anar des de desenes de milers d’euros fins a milions d’euros. Si necessites un gran consum d’energia, pot superar el milió d’euros. En qüestió de permisos té molta importància. Quan es parla de noves inversions sempre es parla de terrenys, recursos, però molt freqüentment el principal obstacle és el permís mediambiental i el permís d’activitat que poden trigar fins a 18 mesos tranquil·lament a Catalunya. És un fre i ho hem posat en coneixement de les autoritats. Hi ha un problema de fons, i que és que la metòdica de treball es basa a examinar tots els punts del dossier que nosaltres presentem com a empresa. Això consumeix molt de temps. En altres parts del món, s’examina el dossier, però es trasllada a l’empresa la responsabilitat que tot allò que s’ha previst sigui veritat. S’atorga el permís de forma informada i es confia que l’empresa faci tot allò que està dient i, si finalment no és així, aleshores es pot intervenir. Esperar divuit mesos és molt de temps per a una empresa, pot passar de tot en aquest temps.