Una família de Campclar estafada es quedarà sense casa al mes de gener

Víctima d’una estafa, una família amb dos menors veïna de Campclar s’enfrontarà, si res no canvia, a un desnonament el 28 de gener de 2019. Queden poques setmanes i ara ja demanen ajuda per on poden. El procés fa més d’un any que s’allarga: el setembre de 2017 van llogar un habitatge en un bloc del barri, un immoble que des de dos anys abans estava embargat pel Banco Santander, una circumstància que segons la família desconeixien completament. Pocs mesos després d’entrar-hi, l’entitat financera es va posar en contacte amb ells per comunicar-los el desnonament. Tot i que tenien tota la documentació, el padró i els pagaments en regla, el banc no els ho va reconèixer i els va portar a judici. Mesos més tard, amb diversos ajornaments pel mig i cap resposta per part de l’administració, es troben amb què no tenen lloc on anar. El seu desig, poder-se quedar amb un lloguer social al mateix pis.

Hayat Afarrich, del barri tarragoní de Campclar, ha començat a denunciar via xarxes la seva situació. Una situació delicada, ja que inclou dues filles menors: una de dos anys i l’altra de set. Ningú, tampoc el seu marit, vol marxar d’un barri a què ja s’hi han acostumat i on hi tenen tota la seva vida: amics, coneguts, companys de classe, el seu dia a dia. «No volem anar a una altra zona o una altra ciutat, aquí estem bé però cap dels pisos en lloguer baixa dels 500 euros», assegura Afarrich. Aquest és un preu, assegura, que no poden pagar, amb uns ingressos anuals familiars d’11.000 euros. «Vam anar a demanar ajuda a l’assistent social, a Torreforta, per si podíem aconseguir un pis amb lloguer social, també a la taula d’habitatge d’emergència, i ens ho van denegar perquè, segons ells, amb aquests ingressos podem llogar un altre pis», però aquesta família està farta d’anar a les immobiliàries i preguntar per pisos assequibles. «Jo mateixa he anat a demanar justificant a les immobiliàries però l’assistent social no em rep des de fa dues setmanes», afirma. «No podem pagar un pis de 500 euros o més, com paguem tota la resta?», es lamenta.

La via legal, esgotada

Al març de 2018 van presentar tota la documentació que els requerien per tal de negociar un altre contracte de lloguer al mateix immoble. El banc els va acusar de saber abans de signar el contracte anterior de ser coneixedors de la situació d’embargament, un fet que ells neguen. El judici va arribar i la sentència no es va fer esperar: al mes de juny els van comunicar que en un mes havien de marxar. Tot seguit van adreçar-se a la PAH, que els van assessorar per tal que, com a mínim, poguessin ajornar mitjançant recursos el desnonament mentre no trobessin una alternativa habitacional. Ara, el banc, després de tots els recursos, els exigeix que marxin abans que s’acabi el gener.

Pel que fa a les negociacions amb el banc, una altra via oberta –Campclar és un barri amb pisos de protecció oficial, però també n’hi ha que els bancs ofereixen en el marc de la seva obra social–, ara mateix es troba en via morta. «Hem anat sis o set vegades al banc, ens diuen que miraran l’expedient, però anem així des del juny», diu.

Que el preu dels lloguers està pujant és un fet demostrable. Experts ja parlen de «bombolla» a l’estil de la que es va produir amb les hipoteques abans de la crisi de 2008. Principalment afecta les grans ciutats, però per l’efecte de desplaçament dels veïns cap a poblacions properes això també ha començat a tocar a ciutats com Tarragona o altres localitats com Torredembarra, Creixell, Altafulla, el Vendrell o Calafell. Tot i que Tarragona no tingui tanta afectació com el Baix Penedès o el Garraf, l’increment s’ha anat notant en els darrers mesos especialment: on abans era possible trobar pis per 300 euros, ara no baixen dels 500 o, fins i tot, dels 600.