«Els joves no distingeixen entre allò privat i públic a les xarxes»

Detectar l’addicció al mòbil no és una feina senzilla. Tanmateix, existeixen alguns símptomes i males pràctiques que ajuden a prendre consciència de l’abús de les tecnologies. «El mòbil no deixa de ser un electrodomèstic», explica l’educadora Claustre Dasca. «És electrònic i d’ús diari». L’important, explica, és la «responsabilitat» amb què s’utilitzen els dispositius.

Des del Servei de Prevenció de les Adiccions de l’Ajuntament de Tarragona, Dasca fa pedagogia entre els estudiants per evitar el mal ús i l’abús de les noves tecnologies. «No distingeixen el que és privat i el que és públic a les xarxes. Ens hem de protegir», assenyala, per parlar dels riscos de xarxes socials com Instagram. Avisa que les populars històries de l’aplicació, que s’eliminen al cap de 24 hores, mai desapareixen del tot. «En un ciberatac, el contingut podria sortir a la llum». Una altra temptació és l’anomenada procrastinació, és a dir, perdre el temps a través de cerques pel navegador de les xarxes socials.

En les xerrades que imparteix als instituts, Dasca transmet als joves pautes per utilitzar els mòbils d’una manera responsable. «Hi ha més conscienciació. Cada cop la gent pregunta més i vol saber», explica. L’educadora transmet conceptes com la identitat digital. «No tot s’hi val. Internet és l’eternitat i potser d’aquí a 20 anys no t’agradarà el que has penjat avui», observa. «El que per nosaltres com adult és un risc, per ells és una facilitat», afegeix. Aquesta educadora es troba cada cop més amb alumnes que han estat denunciats per difondre contingut sense autorització a través dels dispositius. És una altra conseqüència de la massiva exposició visual que permeten les xarxes. «Estan acostumats a la imatge pública i els sorprèn que no puguin fer servir la teva sense el teu permís», assegura. Dasca també fa xerrades a pares i mares, on els tranquil·litza, quan els hi explica que els joves són més conscients dels perills de les noves tecnologies del que es pensen. L’educació en l’ús dels dispositius comença des de ben petits. «De la mateixa manera que els ensenyem a caminar, hauríem de compartir el primer ús de les tauletes, per exemple, creant junts la primera contrasenya», proposa. Les tecnologies, comenta, no són una qüestió d’edat, sinó d’aprenentatge. En aquest sentit, tot i desconèixer el funcionament de les aplicacions, els pares poden «validar» els seus «límits». Dasca afirma que no’han de «demonitzar» les noves tecnologies i ho compara amb el cotxe: «Al principi pujaven els que volien, els nens anaven sense cinturó. El problema no era el cotxe, sinó que no l’utilitzàvem com devíem». conclou.