Comerç
75 anys despatxant confort per als peus
Calçats Núria de Tarragona va obrir el 1943 i ja va per la quarta generació de botiguers
Corria l’any 1943 quan el senyor Lluís Gombau obria botiga al carrer Canyelles de Tarragona, on també hi tenia la seva vivenda. Des de llavors han passat 75 anys, i aquella iniciativa comercial encara manté les portes obertes al mateix lloc de la ciutat. Calçats Núria, situat al número 10 del carrer, segueix proveint els tarragonins de tot tipus d’espardenyes, sabatilles d’anar per casa i sabates per a peus delicats i amb plantilles. Al capdavant del negoci hi ha en Josep Maria Marsal, que ara fa poc més d’una dècada va agafar el relleu a la seva mare, Núria Gombau. Tot i que ho va fer en un moment especialment complicat per al comerç de la zona –just quan hi havia les obres del mercat–, va aconseguir superar la sotragada. El Josep Maria va entrar a la botiga després de més de vint anys exercint el periodisme. «Vaig haver de decidir entre el negoci familiar o la vocació, i vaig optar pel negoci de la família, perquè la vocació estava molt fotuda», bromeja.
Entre els productes més venuts a la botiga hi ha la sabatilla d’anar per casa, un calçat al qual considera que no se li presta prou atenció: «molta gent, quan arriba a casa, es treu les sabates i es posa qualsevol cosa, però la sabatilla de casa ha de ser còmoda i s’ha d’adaptar bé al peu, perquè descansi bé». El botiguer assegura que en aquest sector hi ha hagut grans avenços tecnològics, igual que ha passat amb les sabates esportives, i per exemple hi ha calçat més o menys sorollós o amb una major o menor capacitat d’arrossegar la brutícia. Quant als estils, Josep Maria Marsal explica que també estan sotmesos a les modes: «si un any es porten les ratlles, l’any següent, els quadres». El que no falla mai, assegura, és el que marquen les sèries infantils, de manera que els personatges de moda sempre són demanats. En paral·lel, hi ha motius que funcionen sempre, com les sabatilles del Barça o, en calçat infantil, les de Spiderman. A aquests cal sumar-hi els motius locals, com les sabatilles del Nàstic o la Colla Jove.
Les xifres les tenen totes anotades en una llibreta «igual que feia la mare», explica el comerciant, i per això admet que no sabria dir de memòria quants parells de sabatilles tenen a la botiga. Això no obstant, van calcular que l’any passat van vendre un miler de parells d’una de les principals marques que despatxen.
A més d’aquestes, a la botiga també venen força espardenyes, i no només en dates assenyalades, com Santa Tecla o Nadal, ja que« hi ha molta gent que les demana tot l’any, perquè s’hi senten molt còmodes».
Des de fa un any i mig el Josep Maria ha incorporat una nova generació al negoci. Es tracta del seu fill Adrià, de qui assegura que té millor caràcter que ell per vendre: «la gent n’està encantada». Sobretot, explica, té el que, al seu parer, cal tenir per ser un bon botiguer: molta paciència i saber trobar la manera de fer encaixar el que vol el client i el que hi ha a la botiga.