Més de 14.400 estrangers estan cridats a les urnes en les municipals de maig

Un total de 132.299 tarragonins estan cridats a les urnes aquest 26 de maig en les eleccions vinents municipals. D’aquests, 14.427 són estrangers amb dret a vot, segons dades de l’IDESCAT a desembre de 2017, d’un total de 20.520 immigrants. Així, 6.093 estrangers no podran vota. El primer grup de població estrangera en nombre d’habitants és el romanès. Fins a 2.703 tarragonins amb nacionalitat d’aquest país podran dipositar la seva papereta aquest maig. En segon lloc es troben els colombians (1.428) i, en tercer, els 866 italians que viuen a la ciutat. Els segueixen els francesos (463), búlgars (462), bolivians (344), polonesos (331) alemanys (280), equatorians (273) i peruans (269), entre d’altres. Són xifres recollides de la base de dades de la Generalitat per l’antropòloga Paula Varas, xilena i membre de la Coordinadora Latina de Tarragona (CLAT).

Formada per diferents tarragonins estrangers, la CLAT va sorgir fa uns mesos i ahir es va presentar a la ciutat. Aquest grup de veïns es troben «alarmats» davant les «idees xenòfobes i masclistes» que, asseguren, han aparegut recentment entre l’opinió pública. El també xilè Fancisco Javier Alvear assenyalava ahir que aquestes idees racistes, esteses entre la gent «més del que pensem, posen en entredit la convivència i qüestionen el sistema democràtic».

La CLAT porta a terme una «campanya de sensibilització» entre la població estrangera de la ciutat per informar-los sobre les eleccions municipals de maig i del dret que tenen a participar-hi. «Fem una crida als nostres congèneres, de tots els colors i credos, perquè en el procés electoral de les Municipals de 2019, que s’inscriguin al cens electoral i exerceixin com a ciutadans de ple dret escollint el pròxim govern local», afirmen en un comunicat.

15 de gener, data límit

Els immigrants que poden votar en els comicis locals de maig tenen fins al 15 de gener perquè s’insgriguin en el cens electoral. Abans, l’administració exigeix que els ciutadans s’inscriguin al padró municipal i que manifestin la seva voluntat d’exercir el vot. Aquestes declaracions es poden fer a través de correu postal, Internet i a l’Ajuntament. Varas explica que no tota la població estrangera pot participar en les properes eleccions municipals. Els mexicans i marroquins que ho vulguin fer, per exemple, han de tenir la nacionalitat espanyola si volen prendre partit en els comicis municipals. Dels 14.427 estrangers que poden participar, 5.593 són persones nacionalitzades. Els 8.834 restants són ciutadans de països com Bolívia, Cap Verd, Xile, Perú i Trinitat Tobago, entre altres estats, amb els que Espanya manté un acord, a través del qual, els espanyols residents en aquests països també poden participar en les seves eleccions locals.

La Junta Electoral Central espanyola permet que votin a les municipals tots els ciutadans de la Unió Europea, sense necessitat de tenir la nacionalitat espanyola. A Tarragona, hi ha 271 anglesos amb opció a participar, 235 portuguesos, 162 holandesos, 61 belgues, 52 lituans, 36 txecs, 30 grecs, 33 hongaresos, i 25 irlandesos, entre altres nacionalitats. En el cas dels anglesos, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) adverteix, que si el 30 de març es consuma la sortida del Regne Unit de la UE, els anglesos no podran votar. També poden votar aquelles persones que «reuneixin els requisits exigits pels espanyols i que hagin manifestat la seva voluntat d’exercir el dret a sufragi actiu a Espanya».

Per continents, la població estrangera més nombrosa és l’africana amb 8.726 persones, seguida dels ciutadans de la UE (4.212), Amèrica (4.106), Àsia (2.293) i la resta d’Europa (1.275 persones).

Ciutadans «de segona»

La Coordinadora Latina de Tarragona ha acompanyat, recentment, a una cinquantena d’estrangers a inscriure’s en el cens electoral. «Molta gent no sap que pot votar. Hi ha saturació d’informació», defensa Alvear, que assegura que és habitual un tracte discriminatori entre els funcionaris quan els estrangers fan la gestió davant de l’administració. «Sentim la diana al cap», afirmava Alvear. «Ens sentim ciutadans de segona», afegeix. La CLAT ha trobat suport en Podem i ERC. El portaveu republicà, Pau Ricomà, estava present ahir en la presentació de la plataforma. Alvear denunciava ahir l’«exclusió i l’odi» d’algunes idees polítiques sorgides últimament i assenyalava a la formació Vox, que compta amb una seu a Tarragona, la primera a tota Catalunya. «La democràcia es defensa amb més democràcia no només titllant-los de feixistes», afirmava. «Milers d’espanyols han emigrat als nostres països durant la història», conclou.