«El llibre és la història de la pèrdua de l'amor, però conté molt d'humor i sarcasme»

—«Este libro empieza igual que empiezan las flores: con un capullo». Què hem d’esperar d’un llibre que comença amb aquesta frase?

—Molt d’humor, sarcasme i, sobretot, amor. O desamor, que és el que principalment té aquest llibre, perquè és la història de la pèrdua de l’amor. La protagonista, que es diu Musa, fa una mena de viatge en el qual el mateix lector pot escollir el camí que vol agafar. A més, incorpora una banda sonora roquera, que va variant en funció de l’edat del personatge.

—És un assaig, una novel·la, un recull de cançons, o una mica de tot?

—No porta etiquetes. És un llibre que agrada a les persones a qui els agrada llegir, però també a les persones a qui no els agrada però estimen la música i el rock, a les persones a qui els agrada l’humor… És un llibre d’aquells que et fan pensar i sentir. Jo no tinc coneixements literaris, però sí molta imaginació, molta transgressió interior i moltes coses a dir com a dona. Aquest llibre és un reflexe del que necessitava dir en aquell moment, una explosió del món de les dones.

—En quin moment es trobava, quan el va escriure?

—En una etapa de ruptura amb tot el meu voltant. Escriure va ser una manera de desfogar-me. En aquest llibre estic més nua que si sortís a l’Interviú.

—Què hi ha de la Pili Andreu en el personatge principal, la Musa?

—Els límits entre l’una i l’altra estan sense definir, perquè no vull fer-ho. Però com que està escrit en primera persona, és inevitable que la gent que em coneix senti que els estic parlant jo, que hi sentin la meva veu.

—Vostè ve del món de la música. Què li ha donat l’escriptura com a mitjà d’expressió que no trobés en la música?

—Els moments de soledat. Aquest procés l’he fet sola des de l’inici, i m’ha donat més estones d’autoconeixement. Quant més et coneixes, la capacitat que tens d’estar sol mateix és major. I això és positiu, perquè si et coneixes bé, poden sortir coses molt boniques.

—El seu llibre és força transgressor, també en el vocabulari.

—Sí, i aquest és un dels motius pels quals vaig optar per l’autoedició. No volia que ningú em digués com havia de dir les coses. Tenia molt clar com havia de ser el llibre, i tot i que editorials tradicionals em van voler publicar, vaig optar per encarregar-me jo mateixa de l’edició. Sabia com volia que fos tot, des de la portada a la tipografia.

—On es pot comprar?

—A través de la web de Letrame es pot aconseguir un exemplar dedicat, i també es pot contactar amb mi a través de les xarxes socials.

—El llibre ha pres un camí nou, i ara té forma d’espectacle, el Cabaret Literari Transgressor. En què consisteix?

—Quan vaig publicar el llibre, em van dir que busqués una llibreria a Tarragona per fer la presentació. Però jo vaig pensar que no soc escriptora, o almenys no soc una escriptora tradicional. Així que vaig pensar a incorporar la música que hi ha al llibre, i al final ho vaig acabar transformant en un monòleg sarcàstic que inclou la lectura del llibre, humor i tabmé música en directe. Ara ja tinc aquest espectacle ben plantejat i estic buscant poder-lo presentar per aquí, i també a llocs com Barcelona o el País Basc.

—Aquest treball també vol servir per fer una crida al talent femení. De quina manera?

—Estic convençuda que falta donar a conèixer el que fan les dones, en general en el món de la cultura, i sobretot en el món de l’espectacle. La nostra generació, que ara té entre 35 i 45 anys i que hem estat mares, tenim una mena de pressió social, però hi ha moltes dones d’aquestes edats que estan fent una feina espectacular i meravellosa. Som una generació en plena revolució, i estic segura que d’aquí a poc ens adonarem que les dones tenim molt més poder del que ens pensem.