L'Ajuntament de Tarragona estudia com convertir locals buits en habitatges

És un fenomen que es repeteix en moltes ciutats. Comerços que tanquen la persiana i que deixen pas a locals buits. La presència d’aquests espais deserts a Tarragona cada cop és més evident. Amb l’objectiu de donar-li un ús, l’Ajuntament estudia com permetre que es converteixin en habitatges.

El regidor de Patrimoni Municipal, Josep M. Milà, explica que es tracta d’una demanda que neix des dels propietaris administradors de locals de la ciutat, concretament, als barris de Torreforta, Campclar i Bonavista. «En algunes zones, com la de l’hospital Joan XXIII alguns locals de planta baixa estan en disposició d’acollir un habitatge», assegura. Tanmateix, la regidoria de Territori «estudiarà cas per cas». Carrers amb una alta afluència de trànsit com el carrer Unió o la Rambla Nova no podrien acollir habitatges, assenyala Milà. «S’ha de complir el codi tècnic d’edificació que té moltes exigències. Els locals han de ser habitables, amb accessos, ascensor, previsió d’incendi, etc.», planteja. «No és fàcil, són locals que l’única ventilació amb la qual compten és la porta d’entrada des del carrer».

El passat 24 d’octubre, l’Ajuntament es va comprometre a elaborar un cens de locals buits. Amb les abstencions de PP, Ciutadans i PSC, els grups van aprovar una moció de la CUP que demanava «potenciar l’aprofitament de locals buits i revertir la desertificació comercial», de la ciutat. Els anticapitalistes també proposaven fomentar l’activitat de petits comerços, cooperatives i projectes culturals o de producció artesanal per dinamitzar els locals buits.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) valora positivament aquesta opció. «Si és un local que compleix els requisits d’habitabilitat i es pot viure de manera digna em semblaria bé», assegura Juanma Espinosa, membre de la PAH de Tarragona. A altres ciutats com Barcelona, famílies que han estat desnonades s’han instal·lat il·legalment en baixos d’entitats bancàries abandonats i botigues. La regidoria d’Habitatge de la capital catalana anunciava l’abril de 2017 la intenció d’aprofitar les plantes baixes en desús per instal·lar-hi habitatges. El consistori barceloní també apuntava a situar oficines, estudis i consultes a plantes baixes. Una idea que també assenyala Milà. «Potser moltes activitats que es fan a plantes de pis es podrien ubicar en plantes baixes». Des de l’Ajuntament de Barcelona, asseguren que, si un particular té un local que vol reconvertir en habitatge i sol·licita la cèdula d’habitabilitat corresponent i el lloc compleix amb la normativa urbanística, el govern municipal facilita la tramitació, sempre que no afecti el teixit comercial.

El problema de l’habitatge segueix latent. Moltes famílies, que han estat desnonades, no troben altra sortida que ocupar pisos buits que són propietat dels bancs. Espinosa explica que coneix molts casos de persones que viuen en pisos ocupats. Una de reivindicacions de la PAH és l’expropiació dels pisos buits i dedicar-los a lloguer social.

1.000 pisos buits

Tarragona compta amb 1.000 pisos buits, segons el regidor Milà. La majoria d’aquests pisos estan en mans de les entitats bancàries, que tenen l’obligació de comunicar els pisos buits dels quals disposen. Es considera un pis buit aquell que des de fa dos anys no hi viu ningú. A Tarragona, només un 10% d’aquests pisos té cèdula d’habitabilitat, és a dir, són habitables.

Barcelona ha multat en més d’una ocasió a bancs per disposar de pisos buits. Tarragona no es planteja aplicar sancions i Milà apunta al diàleg del consistori amb els bancs com a eina per abordar el problema de la falta d’habitatge a la ciutat. «A través de la Generalitat, les meses d’emergència i l’Ajuntament hi ha hagut acords amb els bancs que són els que han posat pisos a disposició de la mesa d’emergència. Fins ara ha funcionat, però això no significa que en un futur necessitem més pisos», afirma.

Unes 78 famílies tarragonines s’enfronten actualment, segons la PAH, a processos d’execucions hipotecàries. L’any passat, els activistes van resoldre, de manera favorable pels interessos de les famílies afectades, 60 casos. Es tracta de situacions, en què els activistes van poder aturar l’execució abans de l’ordre o bé van aturar el desnonament, i després van negociar una sortida.

Catalunya registra anualment 10.508 desnonaments, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El passat desembre, la PAH afirmava en un comunicat que l’Estat espanyol «segueix vulnerant el dret a l’habitatge per la inoperància dels partits polítics, que només vetllen pels interessos econòmics». Una altra de les exicències de la plataforma és la moratòria dels desnonaments de les famílies més vulnerables.