Casa Corderet pot guardar un dels grans secrets del comerç europeu

Casa Corderet, la botiga més antiga de Catalunya que ha ofert els seus serveis de manera ininterrompuda des de l’any 1751, va ser ahir, diumenge, el punt de trobada d’una nova edifici d’Històries Amagades, una proposta del Museu d’Història de Tarragona per donar a conèixer aquells espais més emblemàtics de la ciutat. Marc Pons, llicenciat en Humanitats, va ser la persona que va guiar la visita, junt amb el propietari de l’establiment, Xavier Pagès. Pons va dir que és possible que Casa Corderet ja estigués en funcionament l’any 1631, «un fet que caldrà investigar» perquè, de confirmar-se, «ja no parlaríem de la botiga més antiga de Catalunya sinó d’Europa». En cas de poder certificar-se que el 1631 la botiga ja estava oberta, s’acabaria amb un dels grans misteris que envolta la llarga trajectòria de Casa Corderet.

Marc Pons va sorprendre els presents en la visita quan va dir que «Corderet no era el nom de la persona que va fundar la botiga, sinó que és la imatge de l’establiment, que es correspon amb un corderet pasqual». En el curs de la trobada, Pons també va referir-se a altres botigues històriques de Tarragona, ja desaparegudes, com Casa Petit, dedicada a la venda de fideus, «que menjaven les classes privilegiades», i Casa Llima, que venia roba d’indians, de cotó, que se sap existia l’any 1750. Les dues estaven al carrer Merceria, el mateix on Casa Corderet resisteix el pas del temps i la competència de les grans franquícies.

Marc Pons va explicar que «entre els anys 1000 i 1500 el comerç no era com avui el coneixem: qui necessitava una caldera anava al calderer, al seu obrador, i el mateix succeïa si el que es volia eren unes sabates». En aquells segles «la majoria de la gent estava empobrida i els comerciants formaven part de la classe mitjana», va apuntar. Va ser entre els anys 1600 i 1700 que els obradors es converteixen en botigues. Mentre Pons donava aquestes explicacions, un membre del grup va recordar que «el pare de Gaudí era calderer».

Abans que el grup s’introduís a l’interior de la botiga, el guia va posar especial èmfasi a l’hora de recordar que les espelmes de cera «era el sistema d’il·luminació de la classes dominant, dels privilegiats, és a dir de l’aristocràcia local, dels comerciants i de l’Església, mentre que el poble s’il·luminava amb oli». Casa Corderet va obrir tot just davant de l’enorme edifici que era el Castell del Patriarta, antiga seu de l’Arquebisbat de Tarragona que va ser dinamitat i destruït per complet durant la fugida de l’exèrcit de Napoleó.

El propietari de Casa Corderet va defensar «el comerç tradicional» davant «les franquícies» i «la compra per Internet», perquè «formen part de la nostra història i hem de ser conscients de la necessitat d’ajudar a les botigues antigues». Xavier Pagès va dir que «per a una botiga com aquesta, la seva modernitat consisteix a seguir la tradició». Una de les tasques que fa és «buscar productes descatalogats, com el Paper d’Armènia, que antigament utilitzava la gent per desodoritzar ambients», va dir.

La botiga del carrer Merceria conserva el sostre original i els laterals on es mostren els productes exposats. «Aquestes botigues haurien d’estar protegides; a altres països d’Europa no pagan l’IBI», va afegir Pagès.