Creix l'espera per operar-se a Santa Tecla mentre es redueix al Joan XXIII

L’hospital de Santa Tecla a Tarragona ha tancat l’any 2018 amb un increment en el temps d’espera respecte al 2017. Segons les xifres oficials del Servei Català de Salut, analitzades per aquest diari, per entrar a quiròfan els pacients del centre concertat van haver d’esperar aquest darrer desembre una mitjana de 17,27 dies més respecte al mateix mes de l’any anterior. A banda, per realitzar una primera visita amb el metge especialista la demora va créixer en 18,09 jornades.

El 2017 les operacions (excloent les intervencions oncològiques) presentaven una espera mitjana de 100,05 dies, xifra que el darrer mes de 2018 s’ha vist incrementada fins als 117,32 dies. De les 56 operacions de Santa Tecla que, el CatSalut desglossa en els seus informes, en un total de 32 (més de la meitat) els dies d’espera han crescut. De fet, en cloure 2017 l’hospital només tenia dues intervencions que superaven els 200 dies d’espera i a la fi d’aquest 2018 n’han estat tres.

D’entre els procediments quirúrgics que presenten una pujada sobtada en aquests 12 mesos, destaquen, per exemple, l’excisió de lesió cutània, que passa de 56 jornades d’espera a 186 (són més de quatre mesos de diferència) o l’artroscòpia, que ha patit un repunt de 3 mesos i mig en l’espera.

Les Consultes Externes tampoc surten ben parades. Dels 55,16 dies de mitjana que els pacients havien d’esperar per realitzar una primera visita el desembre del 2017, s’ha passat aquest darrer mes, als 73,25 dies. De les 12 especialitats de Santa Tecla que el CatSalut desglossa, en set (més de la meitat) s’ha experimentat un repunt més o menys destacat. La unitat més afectada ha estat Otorrinolaringologia: per visitar-se amb els seus metges aquest desembre s’havia d’esperar dos mesos i mig més de mitjana (de 52 dies ha crescut fins als 127).

Diferència entre hospitals

Joan XXIII, l’hospital públic de referència a la província, ha aconseguit millorar els seus registres d’espera per entrar a quiròfan en els darrers 12 mesos (passa dels 147,85 dies de mitjana a 134,42, el que suposa una reducció de -13,43 dies), tot i això, els seus pacients continuen suportant més jornades de demora respecte a Santa Tecla, un total de 17,10 dies més. En l’àmbit quirúrgic, l’hospital públic ha millorat especialment en les intervencions que, al tancament de 2017, presentaven les xifres d’espera més desorbitades. De les vuit intervencions que superaven, algunes notablement, el llindar dels 200 dies (més de sis mesos i mig), a la fi del 2018 s’havien reduït a quatre. És el cas de la intervenció de reparacions articulars, que dels 279 dies de demora ha passat a 149 dies.

Dermatologia: mig any d’espera

Tot i que Joan XXIII millora a quiròfan, continua presentant massificació en alguns serveis de Consultes Externes. Globalment, augmenta l’espera per visitar-se a l’especialista en 1,95 dies de mitjana. Encapçala els mals resultats la unitat de Dermatologia que, com ja és habitual, presenta una espera per sobre de la mitjana dels hospitals de Catalunya. De fet, al tancament de 2018 aquest servei de Joan XXIII va tenir el dubtós honor de ser la consulta d’aquesta especialitat que presentava la pitjor xifra de tots els hospitals de Catalunya, amb 174 dies de mitjana per visitar-se, gairebé sis mesos. Creix en 36 dies respecte al 2017.

En la comparativa entre les consultes dels dos hospitals de Tarragona, el centre públic també surt mal parat enfront del concertat. Els pacients dels metges especialistes de Joan XXIII van haver d’esperar aquest darrer desembre una mitjana de 75,25 dies, una xifra que a Santa Tecla ha estat, com s’ha apuntat anteriorment, de 73,25 dies. Són dues jornades de diferència.

«Calen més hores de quiròfan»

«Estan infradotant l’hospital Joan XXIII tant a nivell de personal com de material. Per què no es fan servir els quiròfans les 24 hores al dia per reduir les llistes d’espera, com fan a la Vall d’Hebron?», reivindica el delegat sindical de la CGT al centre, Ferran Mansergas. «Ens diuen: ‘Ens falta personal per poder-ho fer’. Doncs que en contractin. Necessitem els treballadors necessaris i no el mínim imprescindible», remarca.