El Gremi de Pagesos compleix amb la tradició de beneir les mascotes
Les gossetes Chispi, Prima i Guilla van ser tres dels animals que han estat portats a l’església de Sant Llorenç per participar en la festa
El Gremi de Pagesos de Tarragona ha complert un any més amb la tradició, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni Abat, patró dels animals de peu rodó com cavalls i mules. Més d’una vintena de persones s'han apropat fins a l’església de Sant Llorenç per beneir les seves mascotes i rebre, a canvi d’una coca. Jordi Amenós, fill d’un expresident del Gremi de Pagesos, ha estat una de les persones que s'han acostat per seguir l’ofici religiós presidit per mossèn Xavier Reñé Balcells i beneir les dues gosses que portava, Prima i Guilla.
Amenós ha explicat a aquesta redacció que «tots els anys acostumo a venir amb les mascotes per seguir la tradició i, a més, sempre he estat vinculat al Gremi». Prima i Guilla «són joves i és la primera vegada que les porto perquè siguin beneïdes», ha dit Amenós, qui molt satisfet ha dit que «són dues gossetes de teràpia que en els darrers tres mesos han estat treballant a la Residència Santa Teresa, de Valls».
Per la seva banda, Juani Tocino ha anat amb la seva gosseta Chispi, que portava bordat l’escut del Nàstic en el vestit que portava. «Sóc molt aficionada al Nàstic, pertanyo a la penya Mig del Camp, i sempre porto les meves mascotes per Sant Antoni perquè siguin beneïdes i, també, a Sant Roc». Juani s'ha mostrat «molt contenta» de participar en el manteniment d’una tradició que segueix viva tot i que ja han desaparegut els animals que durant segles va utilitzar la pagesia tarragonina per dur a terme les seves tasques al camp.
Sorteig d’un porquet
Les persones que han portat les mascotes per ser beneïdes van rebre, a més de la tradicional coca, una postal amb un dibuix de Lluís Mallafré, on es veuen dos joves tocant un instrument, un porc i un xai. El president del Gremi de Pagesos, Raül Font, ha comentat a aquesta redacció que la postal «reflecteix un fet que, antigament, succeïa l’1 de gener i que va recollir Joan Amades en el seu Costumari». En el dibuix «apareixen dos joves tocant el flaviol i el tambor per cridar l’atenció perquè la gent compri números del sorteig d’un porquet que porten altres nens». Aquest sorteig «es va fer fins als anys seixanta per Sant Antoni», ha recordat Font, qui va afegir que «fins fa unes dècades no es feien revetlles de cap d’any i, per això, l’1 de gener es feia la venda de números del sorteig del porquet, que era la festa dels pagesos i traginers».
Fins al darrer quart del segle passat, «es beneïen els carruatges i aquests es trobaven a la plaça Corsini, on es feia el sorteig», ha remarcat Font. Des d’aquest punt, la comitiva festiva es dirigia fins al port, on es feia el ball». Aquesta activitat es va fer «fins a l’arribada del tractor, moment en què els animals van començar a desaparèixer del camp»», ha dit el president del Gremi de Pagesos. Com a contrapartida a la pèrdua d’aquesta festa, «en la dècada dels vuitanta el Gremi va recuperar la celebració dels Tres Tombs, una activitat que, des de llavors, ha anat a més i de la qual ens sentim molt orgullosos».